Crònica de teatre: La Cubana
La companyia La Cubana és al Teatre Tívoli de Barcelona amb l’obra Campanades de Boda, on es parla sobre els casaments i els nervis que es passen al realitzar-los. Amb humor, parlen d’ aquest tema.
Quan hi vaig anar la majoria de gent que entrava al teatre venien amb autocars i la major part d’ ells tenien setanta anys. La meva amiga Àstrid i jo ens sentiem estranyes amb la multitud de gent gran al nostre costat.
Era la primera vegada que anava a veure a La Cubana al teatre i un cop vist l’espectacle m’esperava riure més. Tot i així, com a obra no està malament.
A Campanades de boda juguen molt amb els colors i amb els vestits en totes les escenes. De fet l’escenografia es un dels factors més importants i treballats. També feien participar al públic repartint pameles de tota mena, i flors, com si estiguéssin en una boda de debò.
Com dirien ells, una comèdia vodevil costumista, però al meu criteri es una comèdia esverada.
*Text original.
Sembla que no vas disfrutar massa Sònia. A mi personalment els espectacles de La Cubana em fan una mica de mandra justament per ser tan esverats i pel risc de que et facin fer el pallasso sense tenir-ne ganes.
a lo mejor me animo a verla, gracias por la crítica, Sonia.
hola reina, ja veig que al final et va tot bé. Ja t’ho vaig dir que potser no t’agradaria.