Fa uns dies vaig anar de visita a la ciutat de Madrid amb unes amigues però, com a tot arreu, hi ha la cara i la creu de la moneda. En general, Madrid, és un lloc molt pobre, i  també molt ric (els dos extrems de la moneda).

Les catedrals, els museus, els ministeris, inclús les cases estan ben cuidats i massa maco de veure, encara que, alhora, car. Però no tot és bonic, ja que el centre de Madrid, com la Puerta del Sol i els seus voltants, està ple de gent pobre.

Durant el dia es veu gent tirada al terra, demanant diners o dormint pels carrers. A nosaltres ens feia respecte passar per allà, però teníem l’hotel a prop.

Fins i tot al metro ens van voler robar. Allà, la targeta del metro de 10 viatges costa 12 euros, quan aquí, a Barcelona, costa menys. Això sí que és un robatori, no m’estranya que es queixin de que està molt car.

Encara que la meva experiència allà va ser grata, a Madrid hi ha llocs on hi sol haver pobresa, com a la Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el carrer Carretas o la zona de Lavapiés.

Aquests dies hi havia massa gent a la gran ciutat. Matí, tarda i nit. Amb prou feines ens deixaven dormir. Menys en ple centre, per culpa de les manifestacions a la matinada. Malgrat tot, vam poder fer les nostres visites a museus, parcs, places, etc.

Si algú té previst anar al centre d’España, agafin-se les butxaques i gaudeixin del meravellós paisatge.

*Text original en castellà.