Espurnes de foc

 

 

Pels camins

vaig rient.

I somrient

a la gent.

 

Els nens petits

volen ballar

sigui a l’escenari

com al carrer.

 

Això és vida,

això és foc

que d’una simple rialla

va encenent, poc a poc.

 

I d’una gentada,

va renaixent

un ocell ardent,

amb unes espurnes

d’allò més fogoses i calentes.

 

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *