“Això sí que no, si ens retalleu desapareixem”

El Dia 3 de desembre, Dia Internacional de la discapacitat, vaig assistir a la concentració , amb el lema  “AIXÒ SI QUE NO, SI ENS RETALLEU DESAPAREIXEM”, convocada per l’entitat DINCAT  (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) i altres organitzacions a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Des del DINCAT es va fer una crida a les entitats i persones que lluitem pels nostres drets, els de les persones amb discapacitat.Quan dic que vaig assistir és que vaig fer-ho sola perquè sabia que allà em trobaria als amics, companys i entitats que també anaven a reivindicar els seus drets: que no hi hagi més retallades, que hi hagi més subvencions, no es retalli el suport a la llar, també que no es retalli amb les medicacions i que es respectin els llocs de treball i els sous.

Encara que a vegades  no tinc clar, si aquestes concentracions serveixen de molt. Sí que crec en les persones i en l’energia que es crea quan fem alguna cosa tots junts, penso que així tenim la força perquè ens escoltin. La resposta va ser multitudinària i això impressiona.

Personalment em vaig sentir bé de moure’m per reivindicar uns drets que m’afecten. Penso que s’haurien de fer més mobilitzacions perquè ens vegin, perquè si no ens veuen no ens escoltaran i aquí està la nostra responsabilitat d’estar allà físicament. Jo estic vinculada a diferents entitats (oci, suport a la llar, etc…) per tant és meva la responsabilitat d’anar a defensar els meus drets tant a nivell individual  com a nivell més col·lectiu. Si no em donen les ajudes que necessito per a portar a terme el meu projecte de vida aquest vincle amb les entitats que em recolzen es trencarà i em quedaré sense els recursos que em permeten mantenir una bona qualitat de vida.

Perquè em van posar el caramel a la boca i ara me’l treuen? Nosaltres no ens  hem acabat els cèntims. No hem d’oblidar que disposem de pocs recursos i a més, penso que no demanem tant.

Anna Caralt del grup d’Autogestors “Me’n vaig a casa”.

One Comment on ““Això sí que no, si ens retalleu desapareixem”

  1. La Crisis Capacitades

    Totes les persones tenen dret ha votar, i algunes persones si tenen dificultats per votar, aquestes han d’anar amb un jutjat per poder demanar permis per poder votar, d’aquesta manera així podran votar totes las persones que tinguin problemes.
    Las persones indicades per canviar les lleis son al gobern, aquestes són les que tenen que fer que canviar tots els politics.
    Doncs son ells que tenen que ser els primers de canviar.
    Primer tenim que pensar que algún gobern tingui alguna persona amb discapacitat, i així podría entendre millor la situació que pateixen aquestes persones, potser així

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *