Petita i juganera

 

 

 

D’una sola besada,
vaig mirar entre les fulles,
i tota encuriosida
esguardava entre rius i branques.

En certes fonts
m’esperava i bevia,
i amb petjades fines,
arrossegava i trepitjava certes nines.

Eren tant rialleres i trempades,
que ja ni em deixaven sola.
Em vaig quedar garratibada,
de com m’estimaven.
Volien que em quedés,
a mitja temporada.

Vaig dir que no amb un somriure,
amb tota la meva cortesia,
elles es van enfadar,
i jo me’n vaig anar
amb certa tristesa,
fins que els meus ulls s’amoixiren
i em van caure certes llàgrimes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *