Impotència i indignació

Si algú pensa o té un sentiment pel país; aquest sóc jo.

El sentiment què em preocupa és la indignació. La indignació què veiem en la societat què vivim.

Els indignats son els pensionistes amb les seves pensions, gent gran que necessita ajuda, gent què no té una vivenda, gent a qui li costa arribar a final de mes, gent amb discapacitats que no es poden moure i gent amb discapacitat intel·lectual que no té suficients recursos.

Tota aquesta indignació es converteix en impotència, perquè ningú no fa res. I és per això que hem de ser nosaltres mateixos els que fem les coses, fer país entre tots i ajudar-nos.

El sentiment que m’amoïna és un sentiment de tristor, de preocupació, de mal d’estar i moltes més coses que realment em preocupen.

La gent no podem estar sempre sortint al carrer, fent manifestacions, perquè després no serveixi per res, manifestacions i manifestacions per no res.

La meva conclusió al respecte és que siguem nosaltres qui fem coses, i fer coses per un mateix i sentir-se valorat.
Sobretot entre tots, fer petites coses per créixer el país.

 

* Text original.

One Comment on “Impotència i indignació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *