La complexitat de l’esser humà

 

Som complicats?
Qui és ros vol ser moreno, qui és alt vol ser baix, els nens volen ser adults i els adults volen ser nens.
No tenim mai el que volem?
Aquelles coses a les que no donem importància en tenen molta, tot i que aquestes moltes vegades passin desapercebudes.
Petites coses com ara un petó, una abraçada, o una mirada penetrant. Tot té un valor i no sempre es econòmic.

¿Existeix el conformisme?
Quan parlo de conformisme em refereixo a tot allò que tenim i no tenim. Hem de valorar-ho i estimar i cuidar el que tenim per a que perduri més anys de vida o per a que estigui més temps al nostre costat.

Apreciem allò que tenim o li donem importància quan ho perdem?
A vegades em paro a pensar en tot allò que tenim i que ens envolta. I em pregunto. I si ens ho traguessin tot de cop?
Què passaria? Afrontaríem tot un seguit de situacions un tant estranyes, i a la vegada incòmodes o fràgils envers a nosaltres mateixos?

Fem-ho tot mes fàcil per a tots i totes i així podrem viure d’ una manera mes tranquil·la i relaxada.

Aquest escrit té l’objectiu de ser reflexiu per qui ho vulgui.

* Text original.

2 Comments on “La complexitat de l’esser humà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *