Foto: Jordi Sevillano

Un gos molt maco

Foto: Jordi Sevillano

Foto: Jordi Sevillano

A la meva família hi ha un membre més molt especial. És un gos. És diu Fox , té 16 anys i és de la raça Shih Tzu.

Durant molt de temps vaig estar demanant un gos i finalment, quan jo tenia 20 anys, els meus pares em van donar una gran sorpresa. Així va ser que vaig tenir el meu gos.

Quan encara hi havia el meu pare, al matí ell el passejava i al migdia i al vespre, ho feia jo. A vegades ho combinàvem, un al migdia i l’altre a la nit o a l’inversa. Tots dos jugàvem molt amb el meu gos i ens l’estimàvem molt. Des que tinc el gos que m’agraden els animals i m’interessa saber-ne més sobre ells.

Des que va morir el meu pare, qui més cuida del Fox sóc jo. El trec al carrer tres vegades al dia, per a que faci les seves necessitats. També li poso el menjar i li netejo el morro. Als migdies li poso la seva poma després de que acabem de dinar. I quan pugem a la Cerdanya, li poso una manta al cotxe per a que no l’embruti. Quan ha d’anar a la veterinària l’acompanyo juntament amb la meva mare per saber com està i em preocupo del què té i del que no. Per mi el Fox és com un germà, perquè m’estima molt i jo també i també em desfogo amb ell.

El Fox és de la raça Shih Tzu, una raça xinesa. Segons explica la Wikipedia, és una raça lligada amb la religió budista i el seu nom significa “gos lleó”. El seu lladruc és fort i profund. A la Xina eren molt apreciats com a gossos guardians. Les característiques que se li atribueixen són: afectuosos, no gaire alts, pèl llarg i potes curtes. Són tendres fins i tot amb persones desconegudes. Per a tenir una bona cura d’ells s’ha de ser pacient i dedicar-los temps. Es triga molt a pentinar-lo i rentar-lo. La seva alimentació, per experiència, ha de ser a base de pinso, perquè així creix més sa. El Fox té el cap molt més petit, en comparació a la resta del cos. Els seus ulls són de color negre i la pell, entre blanca i marró.

Em preocupa molt que es deixin gossos abandonats al carrer o que es portin a la gossera perquè la gent no sap que fer amb el seu gos o perquè s’hagin de dedicar en la seva cura. De vegades, no s’acaben d’estimar els seus gossos i els abandonen, i així, fora problemes.

Recomano i aconsello a tothom que tingui gossos que se’ls estimin i estiguin per ells, ja que d’aquesta manera els gossos poden viure molt.

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *