La por

És de nit i de matinada
i tu estàs dormint
amb els teus ulls tancats.

I somiant
i no t’enteres de res
i sents uns passos
i sents sorolls del mobles dels veïns.
Però no saps segur si era el teu veí,
i se’t posa la pell de gallina.
Perquè et penses que hi ha algú més a la teva casa.
I els seus passos caminant
com si fos la pantera rosa.

I notes el seu aroma
quan el sents tant a prop teu,
i no és un aroma agradable.

També sents una olor de fum,
una mala olor,
una olor desagradable
i va amb desaire, bastant desafortunat.

Sents com sona el telèfon
o se’m cau algo.
Però sempre hi ha algú
que no et deixa aixecar del llit
i el teu cor comença a anar a cent per hora,
com si est sortís el cor per la boca
era algo fora de lo normal
algo sobrenatural.

T’estava mirant
amb una mirada misteriosa
amb una mirada penetrant
que t’entrava dintre del teu cos
i del teu cor.

Era una mirada que mirava el futur
que només podia veure com seria el futur
no només un futur positiu
sinó també negatiu.

Això vol dir com les persones
tenim les virtuts i els defectes
i la persona en qüestió
que t’està mirant de matinada
no fa res més que mirar la vida.

Tot negativament
i t’observa els teus defectes
i no sap valorar les coses positives.

Això et fa sentir pitjor
perquè només la seva mirada
pot veure què hi ha negatiu
i vol saber els teus defectes
amb un sol propòsit:
Fer de tu la millor persona.

I jo només puc ser millor persona
si reconec que puc superar la por
substituir-la amb amor
amb saber estimar.

I estimaré sempre
amb l’amor de tota la meva vida.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *