El paper dels avis

 

Un dels papers dels avis és que els pares els deixin els néts, per cuidar-los. De vegades els han de substituir i no és fàcil.  És una responsabilitat difícil que no tenen perquè assumir.

Quan els néts estan amb els avis, desenvolupen una funció tant social com cultural. Els avis tenen més temps, més capacitat d’escoltar i més tolerància.

La relació amb els avis enriqueix a personalitat del nét. A més, els avis són aquells referents que deixen fer aquelles coses que els pares no deixarien.

Jo penso que hi ha pares que, si realment no poden econòmicament o van més justos, és normal que deixin els fills amb els avis. Però una cosa és ajudar-los i una altra, que tinguin tota la responsabilitat o hagin de substituir els pares. És saber on és el límit.

Els avis es fan grans i se n’adonen de moltes coses. Una frase molt típica que diuen és: “què gran ser gran”.

Un altre aspecte que té a veure amb els avis són les residències. Quan es fan molt grans i els fills veuen que no poden cuidar-los o estar per ells, decideixen portar-los a una residència.

La meva reflexió vers aquest tema és que tenen molt morro els pares que ho fan per capritx i no tenen consciència del mal que fan als avis.

És per això que s’aprofiten massa de la situació, i els avis es queixen molt però no poden dir res més.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *