Princesa delicada

Mirada dolça;
d’un somriure,
envellutat,
i a hores d’ara,
s’ha convertit,
en la princesa del pecat.

Els seus ulls blaus;
acariciaven,
tots els homes,
que passaven.
Encara la veig;
pel maig,
a les onades,
de la mar.

Quan la seva pell;
tocava a cada roca,
i com l’esgrenyia,
per deixar-li marca,
era tan delicada.

*Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *