Observa qui hi ha l’altre canto del mirall

 

Ni ens n’adonem i som molt: superficials, agressius, distants i freds, tot un conjunt de sinònims que no ens deixen ser nosaltres mateixos, com a la vegada no ens agrada, recorda el passat…..

Hem de saber trobar una pau interior en la nostra persona, tot i sabent en el món en el qual vivim i la societat que ens envolta actualment.

Acabem obeint al què ens diuen o reflectint els mitjans de comunicació sense acabar de tenir un criteri propi. Com ara la política, ens compren i ens venen com ells volen, com moltes de altres coses.

Cada cop aconseguim ser més distants amb qui convivim perquè la societat que ens envolta influeix de tal manera que no sabem reaccionar el més bonament possible respecte el què ens diuen.

Acostumem a etiquetar tot allò que veiem: persones, races, coses, tot per encasellar-ho tot.

La finalitat de tot això ben bé no té gaire sentit perquè sempre són els criteris dels demés, que fan crear una opinió a la teva persona sense fer-ho per tu mateix.

De vegades és millor escoltar-se un mateix i crear un criteri propi per valorar més el que un fa.

Què em de ser?

Alts, prims, musculats, de raça blanca i adinerats?

No cal ser una Barbie o un Ken per ser feliç.

Cada un de nosaltres és com és i hem de mirar d’acceptar-nos com som per així poder ser més forts interiorment.

Tant és que siguem baixets, alts, prims, grossos, simpàtics estúpids….

Sempre ens preocupa què pensarà el del costat i mirem de fer-lo content sense respectar-nos a nosaltres mateixos, tot per sentir-se més content i més proper a un mateix.

Mirem d’escoltar-nos una mica més i ens n’adonarem dels defectes i virtuts que tenim cada un de nosaltres i així podrem potenciar-los més o disminuir-los, si és que cal.

 

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *