Utopia del diner
Qui va inventar el diner crec que es va equivocar, perquè podríem viure sense ell.
Qui té patates les reparteix amb qui té roba per vestir-se, qui té coneixements lingüístics pot aportar-los a gent que té mes saviesa amb la naturalesa, i així successivament.
Així tothom tindria a l’abast tot allò que volgués i amb més facilitat, i no hi hauria el que tenim ara: compra i venta de tot allò que és nostre o volem aconseguir. Desapareixerien moltes guerres per culpa del diner i viuríem més tranquils tots i amb més igualtat mundial. No tindríem tantes enveges entre uns i altres.
Estaria tot a l’abast, no caldria lluitar per gaires coses, perquè tothom tindria gairebé de tot, per no dir de tot.
I no arribaríem als extrems que em arribat en l’actualitat: corrupció, pobresa, desigualtat social i cultural, desnonaments.
Seria el món de Yupi, tothom seria feliç.
* Text original.
tienes razón pero hay gente que con dinero lo compran todo lo que no se puede comprar, como la dignidad. El dinero lo mueve todo. Cielo; tierra, mar y aire.