La soledat, un problema que és de tots

 

Quan molts acostumem a parlar de la soledat és molta casualitat que de seguida ens recordem de les persones grans que actualment conviuen soles en la seva pròpia llar. Molts d’ells no acostumen a tenir famílies i no els queda més remei que ser intern a les residències.
Però dintre de la nostra societat actual no són les úniques persones que tenen aquest problema que a dia d’avui cada vegada està prenent més rellevància social.

Hi ha molts exemples molt clars de que hi ha més éssers humans i animals que estan passant pel mateix, com aquest pobre indigent que ha de dormir entre cartrons o en els bancs del carrer, malgrat haver-hi centres que s’ocupen d’ells. O bé aquell trist gos abandonat a la
seva sort a les benzineres que veu passar cotxes i cap d’ells és el del seu amo.

Per sort som molts els que ens solidaritzem i movem cel i terra per donar solucions a totes aquestes situacions tan complexes, molts els que intentem fer tot el que tenim a la nostra mà per a que tant les persones d’edat d’avançada, els indigents, els animals abandonats o aquells joves que passen per la mateixa situació tinguin un lloc per a conviure junts en un mateix món en el que vivim tots.

* Text original en castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *