Planeta blanc

Cartell del documental Planeta blanc / planetablanc.com

Pol sud sense límits

Jo sóc una persona amb una discapacitat psíquica i per això em trobo lleugerament identificat i voldria donar suport aquest documental, Planeta blanc, per fer veure que tot i tenint discapacitats som capaços de poder afrontar tot allò que ens proposem. Ja sigui amb diferents discapacitats com ara: psíquica, física, sensorial……

La durada de la creació de aquest documental és de tres anys des de el 2007 al 2009. Incloent-hi un entrenament en grup al principi per poder madurar les dificultats que puguin tindre en la expedició i comencen el 2008.

Els expedicionaris:

En aquest  hi surten en Xavier que és professor de l’escola secundaria que no té una cama, en Jesús que no té una mà aficionat a la escalada i també un d’ells amb dificultats visuals que es diu Eric  amb l’afició de navegant i també ha practicat durant 4 anys seguits un esport d’elit l’esquí, i per últim  l’Iria què no té cama i que finalment no hi va anar  per diferents raons i afinitats amb el grup. I com no un guia el Ramon i l’ Ignacio, el càmera.

Trobo que és d’admirar quan parlen de fer 250 km caminant per l’ Antàrtida, portant tan sols un trineu per persona. Cada trineu té un pes de 60 kg a més a més, no tenen cap tipus d’ajuda externa. El pes dels trineus és gairebé el que poden arribar a pesar cada un d’ells.

És d’admirar que siguin capaços d’arribar-ho a fer.

El què més m’agrada és que l’Eric parli de l’educació bombolla i que plantegi que no s’ha d’exposar, si no que s’ha d’ensenyar a un fill amb una discapacitat sigui la que sigui.

Estaria molt bé que a les persones amb discapacitats diverses no se’ls protegís tant i es mirés d’ensenyar o educar, perquè es valguessin per ells mateixos, sense tenir la necessitat de protegir-los, o posar-los en àmbits reduïts, i no en el món que ens envolta.

Un documental força commovedor, com a la vegada una demostració de fins a on pot arribar una persona amb discapacitat física.

M’agradaria argumentar que estic molt content que es pugui veure a persones que tenen dificultats en el dia a dia, que siguin capaces d’afrontar una situació de superació física i psíquica.

En aquest documental demostren una capacitat brutal de companyonia,  estimació i respecte  entre ells durant tota la expedició.

Crec que és força curiós i interessant  la comparació del documental amb una expedició que es va fer molt abans de que ells es plantegessin de poder arribar a fer-la.

Opinió del Josep Maria director, científic de la expedició:

L’ Antàrtida és una part fonamental del planeta perquè regula el clima del planeta com a la vegada les corrents marines són importants perquè si no tindríem un planeta molt més càlid o molt més fred, per tant el què succeeixa a l’Antàrtida tard o d’hora repercuteix en tot el planeta.

En època d’estiu té una superfície del doble  d’Europa. I en època d’hivern, quan està congelada té una extensió que arriba a ser 5 vegades Europa.

El 90% de la llum que emet el planeta és de l’Antàrtida.

Té emmagatzemat un total del 70% de l’aigua dolça del món.

Té el 95% del gel de tot el planeta.

Si es fongués tot el gel Antàrtic pujaria el nivell dels oceans uns 90 metres.

Si al planeta se l’hi donés la volta durant 6 mesos acabaria sent planeta blanc, tot perquè la llum que s’emet del planeta és de l’Antàrtida.

L’Antàrtida és un punt del planeta  que és probable que sigui la via d’entrada de qualsevol ser extraterrestre perquè és el què es veu més.

El terrenys trepitjat pels expedicionaris té aproximadament més de 250.000 any d’història .

Si hi hagués una extinció molt gran produïda per nosaltres, l’ Antàrtida té una diversitat tant  gran de recursos que és capaç de poder recolonitzar tot el planeta.

Conclusió:

L’Antàrtida té un valor indiscutible, a dia d’avui potser sota els gels antàrtics està l’origen del nostre planeta.

I com molt bé dieu al vídeo heu aconseguit influenciar-me i inspirar-me per portar a terme aquest escrit.

Informació addicional històrica:

Els primers intents de la conquesta del pol sud els va realitzar l’explorador Ernest Shackleton, qui va intentar arribar al pol sud el 1909 per primera vegada i que només li faltaven 2oo km fins  la latitud sud i va deixar tot per falta d’aliments.

2 anys  després al 1911, l’explorador Roald Amundsen finalment  aconsegueix la conquesta del pol sud, que en aquesta nova expedició Planeta Blanc afegeixen 97 milles que son 180km que no va realitzar Ernest Shackleton.

Gràcies per fer aquest projecte realitat, Planeta Blanc i també a Sense ficció per transmetre’l per la televisió i com no a TV3.

* Text original.

3 Comments on “Planeta blanc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *