Vent i mar

 

Altes hores de la matinada;
Em solen veure la gent,
Sigui amb cel de tempesta,
O ennuvolat.

El Pont del Petroli;
Em fa honorar,
Sigui amb el soroll de la mar,
O l’esglai de les gavines tot murmurant.

Però tot i encara;
Em miren, amb la fàbrica que hi ha al costat.
L’Anís del Mono penso anomenar;
Acompanyant la riera Canyadó,
I la barca Maria.

Per això em diuen;
Vent i mar,
per les persones que em venen a visitar.

* Text original.