Bàsquet

 

 

Quan era petita, a l’escola, em feien practicar el bàsquet quan arribava l’hora de gimnàstica.

El que ningú sap és que, quan arribava l’hora de menjador, agafava la pilota i jugava. Ho feia sola, el cas és que m’agradava.
Fins i tot em va donar una fal·lera amb en Michael Jordan i em vaig agafar la bossa d’esport del Chicago Bulls. Encara me’n recordo que també tenia una gorra. Va ser tant el tema, que quan van fer la pel·lícula Space Jam la veia més d’ una vegada. Els meus pares van agafar una cinta de vídeo i me la van gravar de la tele. Em va fer tanta il·lusió que vaig arribar a fer un collage com a funda.

A cada moment, quan tenia temps a l’hora del pati, m’inclinava a fer salvatjades, com fer passes o cistelles des de lluny. Se’m donava bé, tot i que li tenia por a la pilota i més d’una vegada se’m trencaven les ulleres.

Quan puc vaig a veure a la Penya, això sí, quan es tracta de partits als quals trobo un quelcom interessant. Sinó, no hi vaig. No sóc una fanàtica de la Penya, considero que m’agrada, que m’entreté i el joc m’encanta. Jo crec que és el joc que em captiva, i em captiva tant, que fins i tot animo al DKV Joventut.

El que solia fer era utilitzar la bossa quan anava a natació i la gorra quan anava d’excursió amb l’escola.

 

* Text original.

2 Comments on “Bàsquet

  1. Me recuerdas a mi de pequeña. Yo también jugaba a basquet y me gustaba. Hubiese continuado jugar pero por desgracia lo ballaron para que no nos colásemos y ahora solo dejan jugar las escuelas. La de veces que me colaba para acceder a la pista de al lado de mi casa. Qué recuerdos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *