La síndrome de Down. És un cromosoma de més o de menys?

Foto: Svilen Milev

Per davant de tot som persones, tant si tenim o no la síndrome de Down. Volem ser tractats com tothom. Som persones amb sentiments, també ens podem enamorar i tenim el dret a decidir i a fer la nostra pròpia família vivint junts. Amb el servei de Vida Independent de la Fundació Catalana Síndrome de Down anomenat “Me’n vaig a Casa” gaudim d’aquests drets.

No totes les persones som iguals, alguns poden tenir o no la síndrome de Down. Les altres persones anomenades normals, (les persones que no tenen la síndrome de Down) poden ser simpàtiques, amables, cordials, agradables, generoses i afectuoses, i es poden posar a la pell de l’altre quant pateix. Però a les persones amb la síndrome de Down tot el que acabo d’explicar se’ns nota més. Deu ser pel fet de tenir la síndrome de Down, que potser som més expressius amb els nostres sentiments.

Per això em faig la pregunta del dia: La síndrome de Down és un cromosoma de més o de menys? Després d’haver fet aquesta pregunta, crec que donarà molt a parlar; fins i tot jo sóc conscient que fent un article com aquest provocaré un debat, i és del que es tracta. Sembla que aquest article només estigui destinat a les persones amb la síndrome de Down, però no és la meva intenció només centrar-me amb elles, ja que les persones que tenen altres discapacitats com ara la paràlisis cerebral, també són persones i no té res a veure amb el fet de tenir les discapacitats que tenen.

I dic això perquè en aquesta societat en la qual estem vivint, temps enrere no ens veien bé i començaven a qualificar-nos amb insults que no val la pena recordar perquè ens porta mals records. Ens deixaven fora del mapa, com si no existíssim, com si fóssim d’un altre planeta o “raros”. Era una societat completament tancada de ment i semblava que els ulls d’aquella època estiguessin cecs, ja que era una societat que no ens volia per res. Ens excloïa, ens deixava en un racó i semblava que ella fos més important que nosaltres, sent ella la protagonista i el centre d’atenció i nosaltres no.

Ara s’han canviat els rols. Era com un pols: Qui guanyava, ella o nosaltres? El temps ha demostrat que som nosaltres els que sempre hem tingut la raó. Ara aquesta societat ens accepta tal i com som, però hauria de seguir canviant perquè encara diuen que la síndrome de Down és una malaltia, com si fos càncer, mal de panxa, d’esquena o de cap. Tot això que estic dient és perquè som persones per davant de tot, i el que acabo de explicar dels mals li pot passar a qualsevol persona.

Tal com he dit més clar que l’aigua, això fins i tot li pot passar a persones amb altres discapacitats. Explico això per posar un exemple de que no te res a veure amb tenir o no la síndrome de Down, fins i tot a les persones anomenades “normals” els hi pot passar.

Voldria acabar fent una pregunta perquè ens serveixi a tots per a reflexionar i que sortim d’Èxit 21 pensant-hi. Una pregunta que serveixi per poder canviar alguna cosa, que finalitzi aquest bon article i que espero que estigui en els nostres caps per treballar-ho, que no es quedi per fer bonic. És una pregunta que ens hauríem de fer tots, no només nosaltres sinó també els metges, professionals de la Fundació Catalana Síndrome de Down i tothom. És una pregunta prou important per treballar-hi i reflexionar-hi.

Els professionals i la societat saben buscar una resposta adequada a aquesta pregunta?

La síndrome de Down, és un cromosoma de més o de menys?

*Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *