Massatges

Foto: Sanja Gjenero

Ja des de petita, tenia tendència a fer massatges a la gent.

Estava a l’escola i molts companys m’en demanaven, jo no sabia què contestar.

A la llarga, em vaig fer famosa per ells i moltes persones que em coneixien feien fila índia.

Llavors, què em passava?

Anava incorporant les meves mans a professors, amics, companys, i fins i tot monitors.

En el teatre sempre em deien: Bea, em fas un massatge? I jo cedia.

Era incapaç de dir que no. Esquena que veia, massatge feia. Era una cosa terrible.

 

Quan estava en una escola de jardineria, em passava el mateix.

Fins i tot el meu primer xicot volia i així va quedar el tema.

 

No vull fer fisioteràpia i menys guanyar-me la vida o dedicar-m’hi.

Ho tinc com a hobby, si cal faig petits regals, i que gaudeixin de les meves mans.

El què passa és que hi ha molta gent que té l’esquena molt dura, llavors clar, em quedo esgotada i perdo molta força i energia.

Fins i tot tinc una amiga que és fisioterapeuta i m’ho va dir, que tenia alguna cosa especial.

 

La meva tia em va dir una altra cosa, que jo em vaig quedar una mica en xoc. Em va dir que tenia un do i que em venia del meu avi, ja que també en feia.

Em vaig quedar bocabadada, no sabia què dir.

En aquest moment em van rondar pel cap diversos dubtes.

En una d’elles, vaig arribar a plantejar-me què fer amb la meva vida.

I va poder més el tema dels animals i la natura que els massatges.

 

* Text original en castellà.

2 Comments on “Massatges

  1. A mi me pasa lo mismo que a ti, yo nunca he echo un curso de masajista y se me da muy bien. Mis amistades me lo pedían y se quedaban dormidos, yo siempre les hacia el masaje e incluso a mi propia familia. Yo también tengo ese “don” tan característico.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *