Recordant un símbol americà

El passat 22 de novembre es van complir cinquanta anys de l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy. Nascut el 29 de maig del 1917 a Brookline, Massachussets, va ser membre d’una nissaga maleïda i marcada per la fatalitat, que després de sortir vencedor de les eleccions presidencials el novembre del 1960, va prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units el gener del 1961. En el seu discurs d’investidura va pronunciar una frase que passarà als annals de la historia: “No us demaneu què pot fer el vostre país per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres pel vostre país.”

El 1961 Kennedy va haver d’afrontar la crisi dels míssils a Cuba, governada per un Fidel Castro tot just acabat d’arribar al poder. Aquell mateix any, John Fitzgerald Kennedy va viatjar a Berlín quan tot just s’estava alçant el mur anomenat “de la vergonya”, que durant vint i vuit anys va dividir Alemanya en dues repúbliques, la federal i la democràtica en llarg de 144 quilòmetres dels quals només en queda un tros d’un quilòmetre i mig de llargada com a testimoni històric. En la seva visita a la capital alemanya, el president nord-americà va dir “Sóc un berlinès.”

Un altre moment històric en el curt mandat de John Fitzgerald Kennedy va ser el seu aniversari, que va celebrar amb un gran pastís de l’interior del qual en va sortir l’actriu Marilyn Monroe cantant el ja cèlebre “Happy Birtday, Mister President”.

El 1962, John Fitzgerald Kennedy va continuar la guerra del Vietnam, que s’allargaria fins el 1975. Per justificar la invasió a l’ex colònia francesa, el mandatari va argumentar l’amenaça que representava el comunisme per a la pau mundial, tal com va fer en el seu dia el president Harry S. Truman, quan va declarar la guerra a Corea.

Un altre fet històric succeït el 1961 va ser quan la NASA, la base de llançament de la qual aleshores s’anomenava Kennedy i que actualment coneixem com a Cap Canyaveral va posar en òrbita l’astronauta Alan Shepard en resposta a la gesta aconseguida per la Unió Soviètica unes setmanes abans en enviar a l’espai el cosmonauta rus Yuri Gagarin a bord del satèl·lit Vostok 1, mitjançant un coet Soyuz.

Finalment va arribar el fatídic 22 de novembre del 1963, quan John Fitzgerald Kennedy es trobava de visita a Dallas, una de les tres ciutats més grans i poblades de l’Estat de Texas, juntament amb Houston i San Antonio. El cotxe presidencial, flanquejat per dues motocicletes del departament de policia local estava recorrent una de les principals avingudes de la ciutat, mentre que a bord, el mandatari saludava tothom que s’hi havia congregat per veure’l de prop. De sobte, Kennedy va caure abatut sobre el seient del darrere, mentre la primera dama, Jacqueline Kennedy provava d’incorporar el cos del seu ja difunt marit. L’elecció del cotxe presidencial no va ser la més apropiada per a un acte d’aquelles característiques. El model en qüestió era un Lincoln Continental de quatre portes fabricat el 1961. Resulta una ironia del destí que la marca prengui el cognom d’un altre president dels Estats Units que fou assassinat el 1865 a Washington D.C. mentre assistia a una representació al teatre Ford, que curiosament és el nom de la corporació automobilística de la qual forma part Lincoln des del 1922.

Immediatament després del magnicidi, l’FBI va impulsar l’anomenada Comissió Warren, encarregada d’investigar les circumstàncies en què s’havia produït la tragèdia i, després d’analitzar l’escena del crim, la investigació oficial va concloure que el president Kennedy va morir d’un impacte de bala al cap, disparada per Lee Harvey Oswald, un fanàtic que, presumptament, no acceptava que Kennedy s’hagués compromès amb Martin Luther King a promoure una llei que vetllaria pels drets dels ciutadans afroamericans.

Els Estats Units va perdre el que probablement va ser el president més pragmàtic i carismàtic de la seva història
L’any 1991, el director de cinema Oliver Stone va recrear la investigació duta a terme per l’FBI a la pel·lícula JFK: Caso Abierto, en la qual Kevin Costner va interpretar l’investigador que va liderar la Comissió Warren.

* Text original.

One Comment on “Recordant un símbol americà

  1. El gran mèrit de la presidència de Kennedy va ser donar l’impuls final a la integració dels negres, que tot just començaven a reivindicar-se com afroamericans, a tots els estarts de la societat americana. Avui no s’entenen els Estats Units sense la seva diversitat cultural, però no fa tant mataven a gent, fins i tot a presidents, per reivindicar-la. Bon article noi@s

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *