Un segle sobre quatre rodes


Foto: Luis Rock

Recentment s’han complert cent anys d’ençà que l’empresari nord-americà Henry Ford va instaurar per primera vegada el sistema de producció de cotxes en cadena de muntatge. Es tracta d’una idea basada en el principi de distribució de les tasques de què consta tot procés, creat per Friederick Winslow Taylor, que va suposar una revolució en el concepte d’automòbil tal com l’entenem avui en dia.

Aquest mitjà de transport té els seus orígens en el carruatge autopropulsat pel primer motor de combustió interna, creat per Karl Friederich Benz, al qual devem el mot benzina com a sinònim de gasolina, que el 1886 va fundar Mercedes Benz, nom amb què va batejar la marca en honor a la seva filla.

Henry Ford va néixer el 30 de juliol del 1863 a Dearborn, Michigan. Fill de William i Mary Ford,un matrimoni de grangers. El 1879 se’n va a anar a estudiar Mecànica a Detroit, Michigan.

A l’any 1896 l’empresari  va crear el seu primer automòbil, al qual va batejar amb el nom de “Horseless Carriage”, que traduït al català vol dir “Carruatge sense cavalls”,  del qual  dos anys més tard en va construir una segona versió.

El 1902 Henry Ford va concebre un cotxe de curses anomenat “999” i al 1903 va fundar  la Ford Motor Company, la seu i fàbrica de la qual es trobaven situades inicialment a Detroit i que posteriorment es van traslladar a Dearbon, on segueixen actualment.

El primer model de Ford va ser el “T”. El motiu pel qual es va batejar així aquest cotxe és que fins a arribar al model definitiu se’n van fer dinou prototips fallits, als quals se’ls va designar a cadascun una lletra de l’alfabet, del qual la “T” n’és la vintena. Ford va començar a comercialitzar el “T” el 1908, però no va ser fins el 1913 que el model es va començar a produir en cadena de muntatge.

Gràcies a aquest nou sistema es va reduir considerablement  el temps invertit en construir un sol cotxe: de dotze hores a 93 minuts. Aquesta circumstància va propiciar també una disminució en el preu de venda dels 850 dòlars inicials, als 570 el 1913, fins arribar als 260 de l’última sèrie del 1926, quan ja s’havien venut 15 milions d’unitats arreu del món. El Ford “T” va fer que l’automòbil deixés de ser un luxe només a l’abast de les classes burgeses per esdevenir un bé assequible per a tothom, començant pels propis obrers de la fàbrica. El salari dels quals, quan es va implantar la cadena de muntatge, es va incrementar dels 2,5 als 5 dòlars diaris, però amb una condició: per tenir dret a aquest augment un treballador no podia tenir addicció ni a l’alcohol ni als  jocs d’atzar. Aquest avenç també va suposar la implantació de la jornada laboral de 8 hores. D’aquesta manera Henry Ford pretenia aconseguir que els seus obrers se sentissin a gust a la seva companyia, ja que era conscient que ells serien compradors potencials dels mateixos cotxes que construïen.

Aquesta filosofia empresarial li va valer a Ford que Adolph Hitler el condecorés amb la medalla nazi al Mèrit Industrial, tot i que no l’hi va imposar personalment, sinó que l’hi va enviar a casa seva, a Fairlane, Michigan, ciutat  que va donar nom a un model de la marca aparegut el 1956, del qual en va sorgir una derivació en camioneta l’any 1957 anomenada “Ranchero”.

Henry Ford va morir el 7 d’abril del 1947 a l’edat de 83 anys deixant com a llegat  per a la història i evolució de l’automòbil,  innovacions com per exemple el motor de 8 cilindres en forma de “V” , implantat per primera vegada el 1932 en el model “A”.

A la seva ciutat natal, Dearborn, hi ha un museu dedicat a aquest gran empresari visionari, l’edifici del qual va ser dissenyat i construït a imatge i semblança de l’Independence Hall de Filadelfia.

A tot plegat, tan sols queda dir Hennry, ets Fordmidable!!

* Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *