Els meus 30 anys a la Fundació

andy

Vull parlar del llarg camí que jo he anat fent i les meves experiències a les conferències que he fet, una l’he fet a Orlando, l’altra a Dublín, la capital d’Irlanda i l’altra, a Lió. A totes m’han donat un diploma per haver-hi participat. La conferència que vaig fer a Dublín la vaig fer en anglès. La meva mare es va emocionar i em va dir mig plorant que m’assemblava al meu pare per lo bé que ho havia fet i per fer-la tant natural com ho feia ell. Amb tot això vull dir que amb les conferències que jo he fet i tenir una Fundació com la nostra, fa que aquests 30 anys d’aniversari de la Fundació siguin també per a mi uns 30 anys col·laborant amb aquesta meravellosa Fundació i sent-ne usuari.

Jo donaria la meva vida per fer una Fundació amb un gran futur, però un futur sense por, que és el que tenen els pares quan el fill o la filla amb discapacitat diu que vol viure independent. Aquest article està més destinat a recordar els inicis i els passos tant difícils i tant decisius que ha fet la Fundació fins arribar fins aquí. Avui és per això que aquest article hauria de recordar tot el què ha fet la Fundació fins ara.

És una altra manera per donar les gràcies en nom de tots els usuaris i agrair a tots els treballadors haver fet de nosaltres el que som ara. Potser hi hagi algú que es pensi que m’estic fent el pilota. No és així ni és tampoc la meva intenció. L’únic que estic fent és un bon article de recordatori que no crec que sigui res dolent, ni pel fet de ser el germà de la Directora General ni el fill de la Presidenta. Jo em considero com un usuari més, com qualsevol altra persona.

Jo sóc com vosaltres, sigui quina sigui la meva família. Estaria bé recordar els anys en què es van anar creant els departaments de la Fundació: als anys 90 es va crear Col·labora i abans, al 1987, va ser el Centre Mèdic Down. I l’any 1989, el departament d’Oci.

Es van anar creant els cursos que s’estan portant a terme. A més a més, l’estimulació primerenca. I a mesura que va anant passant el temps, es va crear el servei Me’n vaig a casa a l’any 2000 i més tard, Èxit21, del qual formo part de l’equip de redacció i que és per això que estic fent aquest article.

Tenim un grup d’autogestors que es deia Protagonistes, ara es diu Portaveus.

Amb tot el què he dit se m’oblida que amb els grups d’oci fem viatges tant de Nadal (aquest any per primer cop) com el famós viatge d’estiu.

Com podeu veure tot lo que fa la Fundació ho fa per nosaltres, pensant en nosaltres. Aquest article és una altra manera de donar les gràcies per fer de nosaltres el que som ara. Per mi la Fundació és més que una fundació. M’ho conec tot. Per mi, és com si fos la meva segona casa.
Amb aquests 30 anys que farà la Fundació, jo farà els mateixos anys que hi soc. Moltes gràcies.

És per mi un honor i un plaer immens compartir la meva felicitat. La Fundació, en tots aquests anys, m’ha vist en moments difícils i complicats en la meva vida i tot i això ha sabut posar-se la pell de l’altre i en el lloc de l’altre. Si no fos per la Fundació tampoc em farien el seguiment a la feina.

La meva mare m’ha dit moltes vegades que ella no va crear la Fundació ella sola i és ben cert. Va ser un grup de pares qui va crear i va ajudar a fer créixer aquesta Fundació.

Hi ha persones que ja no hi són i aquest article és també per recordar-los i donar-los les gràcies per haver fet un lloc útil, un lloc que ha permès fer possible unes amistats al llarg de la vida. Unes amistats i unes altres però sempre quedarà en el record que si no arriba a ser per aquells pares i mares potser ens hauríem de plantejar i preguntar-nos que el fet que encara existeixi la Fundació és perquè encara hi ha pares que pensen en nosaltres com es pensava abans, que nosaltres no tindríem el nostre lloc propi.

MOLTES GRÀCIES I, PER MOLTS ANYS, MOLTES FELICITATS

*Text original

One Comment on “Els meus 30 anys a la Fundació

  1. Olé, señor article. Andy, et poso un 10. La nota mès alta d’aquesta semana.
    Sempre m’has agradat com a persona i la forma de dir les coses. Em sembla bé que hagis trobat la teva felicitat. Per mi es un honor veure’t per la revista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *