La generació perduda

perros_callejeros

La generació perduda és la que conformen aquelles persones que van caure víctimes de l’heroïna, un tipus de droga injectable per xeringa introduïda a Espanya als primers anys 80 es diu que per una banda coneguda com Los Mercheros, i que va fer estralls a la societat de l’època, fent que delictes com els robatoris de bolsos pel mètode de l’estrebada i els atracaments a sucursals bancàries estiguessin a l’ordre del dia, circumstància que va motivar que Caixa de Catalunya decidís protegir les seves oficines instal·lant mampares de vidre anti-bales damunt dels mostradors.

Aquest fenomen va motivar la creació el 1987 de la FAD (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción), la primera campanya de sensibilització la qual, no obstant, no es va  emetre fins el 1990.

La realitat social d’aquells temps va donar a llum un tipus de pel·lícules anomenades quinqui que retrataven els ambients marginals o baixos fons de les grans ciutats com Madrid o Barcelona. Dins d’aquest subgènere van proliferar directors com José Antonio de la Loma, que va portar a la gran pantalla la vida en la seva etapa adolescent de Juan José Moreno Cuenca el Vaquilla, als films Perros callejeros i Yo, el Vaquilla en els quals el  personatge central va ser interpretat per un altre delinqüent, Ángel Fernández Franco àlies Torete, que posteriorment protagonitzaria la seva pròpia pel·lícula titulada Los últimos golpes de el Torete, també dirigida per José Antonio de la Loma.

Eloy de la Iglesia va ser un altre realitzador especialitzat en cinema quinqui que el 1980 va rodar Navajeros, la que es considera la pel·lícula pionera del subgènere protagonitzada per José Luís Manzano, que va ser un actor habitual dels films de de la Iglesia, com Deprisa, deprisa (1981), El pico (1983) o La estanquera de Vallecas (1986), en la qual va compartir repartiment amb Emma Penella, que dóna vida a la propietària de l’establiment que dóna títol a la cinta, una dona gran que es resisteix a cedir a les exigències de dos delinqüents que irrompen al seu negoci amb la intenció d’emportar-se´n la recaptació.  El valor de la dona fa que s’estableixi un estret vincle amb els raters. El trio protagonista del film el completa una joveníssima Maribel Verdú, qui encarna a la neboda del personatge interpretat per Emma Penella. L’any 1982 Eloy de la Iglesia va rodar Colegas, protagonitzada pels germans Antonio i Rosario Flores.

El cineasta Miguel Albadalejo va fer ressorgir el cimema quinqui amb Volando voy, film que recrea l’ infància de Juan Carlos Delgado àlies El Pera, un nen rebel que als 9 anys ja era tot un prodigi al volant que es dedicava a robar cotxes a Getafe, la seva ciutat natal durant els darrers anys 70, personatge que va interpretar l’actor Borja Navas. El seu pas per la Ciudad de los Muchachos, el centre de menors que, en aquells temps era anomenat reformatori, el va reinsertar a la societat, de manera que Juan Carlos Delgado va fer servir la seva traça al volant, primer per competir a la Fòrmula Renault i, posteriorment per treballar professionalment de provador de prototips.

Actualment Juan Carlos Delgado imparteix classes de conducció evasiva als agents de la Guardia Civil, la qual cosa dóna fe que, de vegades una vida en principi esguerrada per un entorn familiar desestructurat pot tenir un desenllaç feliç.

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *