Amb el DRET a reivindicar-nos

foto-(14)

La setmana del 24 de març va ser fantàstica i rodona, del més segur no m’havia sentit mai tant bé.

Qualsevol diria que es van fer 2 esdeveniments summament positius i reivindicatius que han servit per explicar al món el que realment som i serem capaços de fer. Progressos molt significatius per així anar obrint portes per fer de nosaltres el que som ara.

Aquest article porta el títol Amb el DRET a reivindicar-nos precisament perquè parlo i dono la meva opinió sobre la Conferència sobre Drets Humans que vaig fer amb altres companys, els nostres discursos van ser tant emotius, i de la meva participació a TV3 el Dia Mundial de la Síndrome de Down. Sinó hagués sigut aquest dia és ben cert no hi hagués anat ni hauria dit el que vaig dir.

Per mi aquestes dues experiències entre dijous 20/3/2014 i divendres 21/3/2014 van servir per cridar l’atenció d’aquesta societat. Que almenys això hagi servit perquè aquesta societat escolti les nostres reivindicacions i pensi més en nosaltres.

Un bon gest d’una societat que li diuen solidària seria que pensi més en nosaltres i treguin la retallada del 20% del programa de vida independent perquè tornarem enrere i tot el que s’ha fet fins ara no haurà servit per res i haurem de tornar a casa dels nostres pares. Si aquesta societat és tant solidària com diu pensaria més en nosaltres i ens donaria l’oportunitat de poder decidir per nosaltres.

Si tenim el dret a reivindicar, també tenim el dret a decidir i nosaltres decidim que ja en tenim prou de retallades!! Això no és una societat solidària, és una societat insolidària que té el seu cos al present i el cap encara es troba amb aquella societat dels anys 80 que era la societat que ens insultava. Aquella societat que encara era més insolidària perquè ens discriminava i perquè ens senyalava pel sol fet de tenir una discapacitat. Hi havia coses que podies fer i altres que no, i t’explicaven les coses que podies fer i altres que no, com si fossis un nen petit. I no ho feien solament perquè semblés que fossis un nen petit, era perquè aquella societat estava més antiquada vella i feta malbé. Era una societat que no solament ignorava el síndrome de Down, també ignorava a qui el portava.

Per mi tot el que he fet fins avui m’ha servit per donar una lliçó a aquells que es pensen que la síndrome de Down és una malaltia, quant en realitat és un cromosoma de més. O aquells que es pensen que jo tinc la síndrome de Down i que per aquest fet no sóc una persona com les altres. O que pel fet de tenir la síndrome de Down vol dir que se’m nega el que sóc realment. Qui es pensi això caurà en un error que tardarà molts anys a recuperar-se perquè jo sóc una persona com la resta i així ho vaig deixar clar tant a la conferència com a TV3 explicant els drets de les persones que tenim la síndrome de Down.

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *