El més dur de fer-se gran

abuelo

Foto: pixabay.com
És evident que tot sembla molt bonic quan es viu tan durant la infantesa com quan ets adolescent, perquè la vida es veu des d’una altra perspectiva, fins que entres a la vida adulta.

Però quan veiem la nostra gent gran, a molts ens cau l’ànima als peus, ja que entre ells la majoria de les converses són sobre dolències i alguns d’ells pateixen alguna malaltia terminal. La majoria sol tenir al sort de tirar endavant, cosa que n’hi ha d’altres que no poden dir. Després, quan no pateixen del cor són els problemes de la hipertensió, és evident que solen sostenir-se pels medicaments per tirar endavant. Arriben a acumular tanta medicina i química al cos que arriben a convertir-se en farmàcies humanes.

Traiem la conclusió sobre com de dur és fer-se gran. En moltes ocasions són els més oblidats d’algunes de les seves famílies, que en lloc d’aprendre d’ells solen ser ignorats en la més plena soledat d’una freda sala d’una residència. Per sort, hi ha centres que han canviat y els solen tractar com es mereixen, perquè formen part de nosaltres.

* Text original en castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *