Papallones

mariposas

 

Foto: www.freeimages.com

 

A l’antiguitat el seu símbol significava la immortalitat, encara que no sabem perquè.

El que sí és cert, és quan són petits són els cucs.

Al transcurs del temps, fan la seva crisàlide.

A través d’ella, fan una espècie d’escut teranyina, ja que a partir d’aquí evoluciona d’un altra manera. La papallona.

Si que és veritat que a les seves ales es veuen reflectits els colors de l’Arc de Sant Martí. Cosa que no és d’estranyar, ja que es posen com a punt de llum entre les flors.

A la naturalesa i en les botigues es veuen molt.

Han fet punts de llibre, tan sols per fer propaganda. Encara que fan capses, àlbums de fotos, llibretes, llapissos, agendes, etc.

És una llarga vida, i un món no vist.

Per casualitat, jo les vaig estudiar, a l’escola.

S’alimenten de minúsculs insectes.

La tenien en una capsa vella, els matisos eren com la fusta.

Era marronosa, com el tronc d’un arbre.

La teníem en un racó de la classe, ben tapadeta.

Aquest insecte, tan fascinant, no necessita llum, tan sols foscor.

Es així com neixen.

Desprès, la veus dins les plantes i penses.

Com potser tan bonica?

Hauries de veure com és una metamorfosi.

Aquest animalet fa que et trastoqui el cap, i vulguis empaitar-lo.

Tots ho hem fet quan som criatures.

Si aneu a Empuriabrava, veureu tota una habitació viva, és el paradís de les papallones. Sembla, una selva amazònica de totes d’ elles.

Especialment, la reina coco. És diu així, perquè és tota blanca.

Molt poques persones, la coneixen. Habitualment s’hi veu, poc a plena muntanya. És una espècie rara i única, per ser un animaló tan simple.

Imagineu-vos, com potser l’home tan cruel.

Que les atrapa, les disseca i les exposa en un vidre. No us fa pena?

A mi sí.

Aquest ésser hauria d’estar al seu hàbitat, volant de sol a sol enmig de l’espessor del bosc i l’herba.

 

* Text original.

2 Comments on “Papallones

  1. Es cert que les papallones són maques pero de vegades quan no t’ho esperes et dona un ensurt.
    Jo quan vaig per la muntanya me les trobo y no passa res pero quan estic en ple centre també les trobo i em dono un bon susto.

  2. Sonia, en això et donc la raó, però el que es més fantastic és quan una d’ elles sa t’ enganxa a la roba i llavors la pots contemplar i fer foto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *