Jo

 
clouds
 
Foto: www.freeimages.com
 
A mare cel
et vaig veure,
convertida
en una dona
de companyia
i no vaig poder parar.

Els estels brillaven
quan jo t’observava,
la musa de la inspiració
ballava
dintre del meu cor,
i encara notava
les teves carícies
al vent.

 

Estava en un parany;
sense arrel,
just a l’estany,
que a l’esguard,
et vaig conèixer.

 

Sense motiu aparent
em va venir una imatge,
la imatge del mocador
que duies,
estaves tan guapa
que sense voler
em vaig endinsar
en un abisme.

 

Ensorra’t papallona
Ensorra’t,
les meves entranyes
ja no són les mateixes,
i jo he perdut
la senyora
que jo estimava,
i que sense previ avís
em va deixar,
d’un dia per l’altre.

 

Papallona, m’escoltes?
Estic sol
sense cap amic possible,
i només
em quedes tu.

 

Què puc fer?
Me’n vaig al cel
amb els coloms,
o corro a vent enllà
i mai parar.

 

Seria com una serp
que busca refugi,
quin animal més
miserable,
ja que es inestable,
com jo.

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *