Viu

beach

Foto: www.freeimages.com

D’una bonica flor i nata
de rosella,
menuda
tendra.
Paradís blanc, de verda
ginesta,
la rosada,
s’esdevé
i una mísera rondalla,
explica
els càntics
de la primavera
antiga.

On te’n vas;
papallona,
papallona irisada,
de colors vius,
brillants,
d’ornamentació tallada.

Mitjançant;
la simfonia
de la música
tot és alegre
somrient
com una rialla de cirerer.

Els ocells beuen,
canten,
com mai ho havien fet.
És alegria
de corrides
eternes,
de vida
de torrent
avall.

Es mouen les fulles;
els colors vius,
dels prats,
dels camps
de les muntanyes.
L’esperit encara ens queda;
ja no derramem cap llàgrima,
només escoltem,
ballem
i riem.
És igual;
com si són campanes
o el sonar de la guitarra,
la qüestió és amor,
el somriure d’una sola mirada,
i la càlida brisa
es torna amable, generosa.
Intentem tocar-ho
però ens rellisca,
volem acariciar-ho,
i les mans ens volen.

La primavera se’n va;
ve l’estiu,
la vitalitat del sol,
ens torna,
molesta
tardana.

Per les nits somnies
l’aroma de les roses,
el perfum
que vola.
Es aromatitzant,
agradable,
t’hi quedes assegut
contemplant
el dolç paisatge,
t’enamores,
crides,
com si aquell lloc estigués fet per tu.

Ets lliure
t’expresses
com vols,
passes l’estona
que tu creus que necessites.
T’hi estàs
t’acomodes,
en aquelles roques,
grans
fredes.
Sents el gel
el cremar de la teva pell,
però no t’importa.
T’estires a la gespa
sensible,
sentint l’olor
de l’espígol,
del romaní
del fonoll,
i penses.

M’hagués encantat
de tenir
una casa
entre sembrats
i rocagrisses,
vivint entre arbres,
a la natura fresca
enmig d’un riu
que tremola,
que arrossega
i aparentment
brau, i indomable,
com si fos a la platja,
al mar.

 

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *