Experiència com a poeta i 1r Festival de Pètals


Foto: Núria Calvet

El dia 2 de juliol jo tenia dos esdeveniments, i un d’ells era estar a la Generalitat per la commemoració dels 30 anys de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Al principi va anar prou bé, però precisament estava molt nerviosa, ja que portava a sobre un malestar com una casa, cosa que em va durar 3 dies. Ja sé que això no ve al cas, però diguem que vaig estar en una situació molt apurada. Encara que tot va anar com una seda.

Vaig conèixer en persona el mateix Albert Om, ja que me’l va presentar el senyor i company d’ÈXIT 21, Andy Trias. La veritat no sé com donar-li les gràcies, ja que jo no era capaç d’estirar la corda, ja que reconec que sóc molt tímida.

A continuació va començar l’ acte, i quan em van anomenar em va sorgir la vena recta per sortir a llegir un poema que vaig fer jo. Quan vaig acabar de llegir em vaig retirar.

Em vaig quedar cinc minuts, i desprès me’n vaig anar, perquè precisament ballava a la nit al Teatre Zorrilla (Badalona) en un festival de fi de curs, de l’ escola de ball Ritmes.

Vaig arribar bé i finalment em vaig canviar. Anava tota fosca, o sigui de negre. No és bonic dir aquesta expressió, però semblava un lladre! Sort que duia un mantó vermell.

El ball va quedar impecable.

El meravellós va ser que ballava amb la meva professora de contemporani. Era la primera vegada que feia contemporani, aquest any. Ah! Es diu Elena Montes.

Amb la improvisació, gaudia. Veia a la meva companya d’ulls plorosos i no li vaig donar importància. Encara seguia ballant, com una dansa de pètals.

Va ser molt màgic, i a la vegada enriquidor.

Com també ballava a l’endemà, em vaig sentir com una nena petita.

Això sí, he de mencionar que quan vaig sortir de la Generalitat, em va felicitar en Martín Flores. Per això li dono les gràcies. Per haver assistit a l’acte i haver fet un gran reportatge per ÈXIT 21 i una bona feina.

Gràcies a la Fundació Catalana de la Síndrome de Down, per haver fet una tarda agradable, sensacional i inoblidable, per a que jo pogués estar als dos llocs alhora.

I no vull anomenar a més persones, ja que aquest article seria immensament interminable.

*Text original.

2 Comments on “Experiència com a poeta i 1r Festival de Pètals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *