Un naixement no previst

Foto: Victor Maasilamani

Fa uns quants anys a l’acadèmia Ritmes va entrar un segon noi. Per desgràcia, jo hi era.

Em sentia malament al principi, perquè les mestres estaven molt per ell i em vaig sentir exclosa. Com si m’haguessin apartat del grup.

Però desprès, al ballar amb ell m’omplia, o sigui em sentia feliç.

El cas, que la professora sempre tenia el seu nom a la boca i vaig notar que em creava malestar. Sentia que em bullia el cap, saltava a la primera de canvi, fins que va arribar la gelosia. Jo no entenia res.

De sobte, em vaig adonar que quan em mirava em posava vermella, em costava empassar aquella situació tant tensa. Quan ho vaig entendre va ser massa tard, m’havia enamorat!!!

Encara quan el veig, els sentiments em vénen com si res. Sé que ara aquest sentiment s’ha tornat afable i que el puc controlar.

Quan ballo es torna més intens, fins que vaig descobrir la meva verdadera passió.

No és pel noi, ni tampoc pel ball sinó que és foc. Un foc intens, enorme que abraça tot el meu cos, i és quan va néixer el meu esperit d’adrenalina.

Per això puc aguantar les atraccions fortes de Port Aventura, encara que evito la caiguda lliure, ja que aquesta no em convé per salut.

*Text original.

3 Comments on “Un naixement no previst

  1. Ai, que mona. Jo de tú, m’haguès llençat i li haguès preguntat si tenía novia. Si el tornes a veure, pregunta-li si es que encara t’agrada.
    Mai es tard per començar de nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *