Arts marcials


Foto: Patrice Dufour (Freeimages)

Des de petita em feia gràcia el món de les mans.

Vaig tenir dos companys que a les hores em van caure molt bé.

Un es deia, Sergio  i l’altre es deia Jordi .

Resulta que en Sergio feia taekwondo fora de l’escola. I en Jordi feia karate.

Arrel d’aquí va ser que em va cridar l’atenció aquest regne.

Cada vegada que em feia més gran m’agradava més.

Vaig començar a veure pel·lícules d’en Jackie Chan i altres. Una d’elles que em feia divertir molt va ser l’Esmoquin. No parava de riure!!

Desprès, a la televisió, feien series :

Águila Roja

Ranma 1/2

Hathori, el ninja

Les aventures d’en Jackie Chan

Powers rangers

Les tortugues ninja (jo era una fan d’ elles)

Walker Texas Ranger

Dragon Ball Z / Dragon Ball GT

Però desprès jo em vaig apuntar a un campus d’ esports. Vaig tocar de tot, i em va sobtar quan vaig veure la capoeira.

La capoeira és un tipus d’art marcial brasiler que va incorporat al ball. És preciós!!! Mitjançant aquest campus em vaig a apuntar a més coses. La meva mare em va apuntar en un casal d’estiu.

No me’n recordo de com es deia. Sé que en aquest casal vaig aprendre judo. Em va agradar molt però no era precisament el que buscava.

El cas és que va haver-hi una temporada en què volia fer karate, però la meva tia m’ho va treure del cap ja que ella havia fet karate i sabia com era.

Al cap d’un temps em vaig assabentar de que hi havia un altre art marcial originat a la Xina. Es diu tai chi.

És tot de figures i serveix per relaxar tensions.

Vaig fer-ne, i em va anar molt bé.

Interioritzava, em tranquil·litzava, i fins i tot em feia sentir més afable. O sigui, equilibrada.

Em podia controlar les emocions, ja que les tenia descontrolades totalment.

Finalment ho vaig deixar per un tema d’horaris, perquè començaven molt tard. I jo no em veia en cor d’anar-hi a les 21 h de la nit.

Encara que el “món de les patades i els punys”, sempre m’han fascinat.

Una de les pel·lícules que em va fascinar va ser El último samurai, amb Tom Cruise;  també les d’un vell mestre, el millor del regne del Kung Fu, el meravellós Bruce Lee. Aquest mateix li encanta el meu pare, a mi també m’agrada, però a ell més. Jo tinc debilitat per en Chuck Norris. Les seves “patades” han passat a la història.

*Text original.

2 Comments on “Arts marcials

  1. Me gusta tu artículo.
    A mi también me gustan las artes marciales pero nunca lo he practicado. No hace mucho hice defensa personal, a lo mejor te gustaría probar. Te dan buenos consejos y practicas un montón. A mi me gustó.

  2. Sonia n’ he sentit parlar de la defensa personal.
    Però jo no tinc temps.
    No sé que és fa, ni tampoc sé com és.
    El cas, es que no sé si em pot agradar.
    Per ara tinc un projecte, totalment nou de trinca, i és que compaginare el ball contemporani amb el Tai Chi. Ho he probat i sembla que estiguis fent un art marcial de debó. El que no sé es si em servirá per defensar-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *