És el buit de la presència de l’absència del meu pare

RTF_1

Hem de recordar tot el que ell feia quan vivia, sense ell no hagués estat possible arribar a fer una de les lleis tant importants que ha permès que persones com nosaltres puguem fer el que estem fent ara.

Aquest article és un clar homenatge a una de les persones que ha fet el que va arribar a fer per nosaltres, ara que aquest dimecres (22/10/2014) farà 25 anys de la seva absència i que ens ha deixat un bon llegat; aquesta llei amb la qual ell va deixar la seva empremta.

La meva mare no hagués pogut tirar endavant una Fundació com la que tenim. Si bé és cert que la Fundació Catalana Síndrome de Down aquest any ha fet 30 anys; està més viva que mai, però no podem deixar per oblidat que va haver-hi també el meu pare en el moment de la seva creació.

És ben cert també, com diu la meva mare, que aquesta Fundació no la va fer ella sola sinó amb altres famílies de pares i mares d’altres usuaris i usuàries. Vull recordar, però, que el meu pare també va ajudar la Fundació amb la llei LISMI, que també és coneguda com la llei Trias Fargas.

Sé que també que en aquesta Fundació s’entrega el Premi Biennal d’Investigació Ramon Trias Fargas.

Aquest article hauria de ser un recordatori per tot el que ha fet el meu pare per nosaltres i així recordar-lo, donar-li moltes gràcies per pensar en nosaltres ara que farà 25 anys que ja no està amb nosaltres. Una manera de donar-li les gràcies és fent un article com aquest.

Ramon Trias Fargas
 
 
 
“Platja enllà sota cel meu, és tan blau i net i gran el mar que es veu de Catalunya estant, que, poc a poc, mentre esgrano la sorra secular entre les mans, s’atura el temps es fon el trist present en el record d’antics fets catalans. Raça sense noms, terra sense sort, pensa que la sorra no té mort.”

Ramon Trias Fargas.
 
 
 
* Text original.

2 Comments on “És el buit de la presència de l’absència del meu pare

  1. Bon dia,
    Una bona amiga m’ha comentat que la Mònica Terribas va trucar ahir per telèfon l’Andy Trias i va voler parlar amb ell amb motiu del 25è aniversari de la mort del seu pare, Ramon Trias Fargas. Realment la tasca que fa la Fundació Catalana Síndrome Down és molt important perquè ha contribuït a que infinitat de nens especials formessin part de la vida quotidiana de qualsevol escola, treball i vida social. No són persones amb discapacitats, sinó persones singulars i un reflex fidel dels èxits assolits en aquesta metodologia de no deixar de banda les persones amb Síndrome de Down, ho ha assolit la Fundació. No desespereu per manca de diners, continueu amb la investigació i la recerca, intercanvieu informació amb d’altres fundacions que tracten aquest tema, no ens deixeu sense poder gaudir de persones com l’Andy Trias. Felicitats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *