D’on surten els independentistes catalans?

Avui, dies després del 9N, la tensió tant a Catalunya com a España es multiplica cada vegada més. Dels 2,3 milions de catalans que van votar el diumenge 9 de novembre l’enquesta sobiranista, el 80% dels votants van marcar Sí-Sí en les dues preguntes aplicades: Voleu que Catalunya esdevingui un estat? en cas de afirmatiu, Voleu que aquest estat sigui independent?I això només de moment, sabent que es pot anar a votar fins al 25 de novembre.

Del que jo vull parlar és de per què s’ha contagiat tant l’independentisme català entre els seus habitants? No veig només una raó, veig vàries raons, però tres d’elles fonamentals.

Una d’elles va arribar quan a la Generalitat de Catalunya manava el tripartit, que va obtenir la promesa brillant del govern central, llavors governat pel PSOE amb José Luis Rodríguez Zapatero de president. Aquesta promesa, aquet projecte anomenat l’Estatut, que va il·lusionar molts catalans i que al final va acabar en res. Això va fer enfadar de valent molts catalans i pot ser un bon motiu per creure que molts d’ells decidissin fer-se independentistes.

La segona raó fonamental pot ser que sigui superior a la primera. Perquè parlo de la segona legislatura de José María Aznar com a president del govern espanyol del 2000 fins al 2004, que manava amb majoria absoluta i va mostrar un tractament als catalans d’allò més discriminatori. Això pot explicar perquè va obtenir una gran suma de vots i diputats el partit independentista ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) en les eleccions autonòmiques del 2003, arribant a posicionar-se con la tercera força i  diguem que era decisió d’ells qui havia de ser el futur president de la Generalitat de Catalunya, Pascual Maragall (PSC) o Artur Mas (CiU). Van decidir-se finalment per Pascual Maragall i crear el tripartit juntament amb ICV.

Però, per mi, la gran producció de catalans independentistes han estat moltes de les portades, molts dels articles i molts dels comentaris ofensius en les tertúlies que ha donat la premsa més conservadora i nacionalista d’Espanya com: La Razón, ABC, 13TV, Intereconomía, La COPE, entre altres mitjans de comunicació. Aquesta última teoria també la comparteixen periodistes de gran prestigi com Jordi Évole o Pilar Rahola, que ja van comentar-li en directe al programa La Sexta Noche en diferents dies al director de La Razón, Paco Marhuenda, que moltes de les portades del seu diari eren la millor fàbrica d’independentistes.

Per acabar he de dir que jo sóc català i vaig anar a votar el 9N com a demòcrata que sóc, però mai he sigut independentista, jo crec que altres formes de resoldre el conflicte que hi ha entre Espanya i Catalunya. Però si el govern no compleix les seves promeses per al futur de Catalunya, malament anem. Que hi hagi un president que mostri tant menyspreu per qualsevol de les regions que hi ha a Espanya, pitjor anem. I que hi hagi una premsa que mostri també tant odi i humiliï tant Catalunya, fins arribar a saltar-se el codi deontològic per tal de complir les seves ambicions, pitjor no podem anar. Si se segueix per aquesta mateixa línia,hauré de pensar-me això de fer-me independentista jo també.

* Text original en castellà.

One Comment on “D’on surten els independentistes catalans?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *