Bebè

Cada dia

quan tot està tranquil,

apareix com si res

un regal

de Déu.

És un nen!

Un nen petit,

delicat,

de rei príncep.

Però on és la seva mare?

On està?

Jo no la veig;

a la botiga

no hi és,

ni tampoc al bar.

On s’ha amagat?

la criatura

té gana

jo no la puc cuidar,

necessita la figura maternal.

No hi ha ningú;

pobret

sembla que l’hagin

abandonat,

no pateixis

reietó

que sé un lloc

on pots anar

fins que aparegui,

la dona

que t’estima.

Aniràs a les monges

elles si sabran

que fer amb tu,

tu tindràs amor

caloreta

al costat del foc

i una llet

ben bona

i mullida

de dolces cabres.

Angelet

ara descansa

dorm

en aquell bressol

de fusta

que gronxa,

en l’habitació

de la mare superiora.

*Text original.

Foto: Pixabay.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *