Cop dur a la llibertat d’expressió

Durant aquest darrer Nadal hi han moltes notícies d’allò més importants, cosa que ja és costum amb els temps que corren.

Però el que a mi no em sembla un costum és estar veient al migdia el programa Al Rojo Vivo a la cadena de televisió La Sexta, el dijous dia 8 de gener d’aquest any un cop finalitzades les festes de Nadal, i que de sobte Antonio G. Ferreras (el presentador del programa), t’informi que a París (França) hi ha hagut un assalt islamista a la redacció de la revista satírica francesa Charlie Hebdo, afegint que 12 persones han mort tirotejades (entre elles Stéphane Charbonnier, el director del setmanari) i que 11 més han resultat greument ferides per tres terroristes gihadistes.

La notícia va aconseguir impactarme molt, perquè segons em vaig anar informant, resulta que la revista Charlie Hebdo s’ ha fet coneguda mundialment per les seves caricatures de Mahoma, cosa que va cabrejar molt als islamistes radicals. Aquest ha estat el motiu pel qual els gihadistes van decidir cometre semblant massacre, per blasfemar sobre Mahoma, per tant no és un simple atemptat terrorista, és un cop dur a la llibertat d’expressió.

A part els terroristes van demostrar el que la gent com ells està disposada a fer. Arriscar les seves pròpies vides per eliminar la llibertat, la democràcia i la cultura d’aquests països que contenen aquestes bases fonamentals entre altres per mantenir una societat estable. Es va poder veure amb claredat en una de les imatges que van poder gravar els mitjans francesos en plena barbàrie com mataven a sang freda un policia ferit, i mentre estaven en plena cacera cridaven en el seu idioma: “Al·là és gran!!”

No ens confonguem, Al·là no és només gran per a ells, des que va començar a popularitzar-se el conflicte islamista, molts musulmans, grans amants d’Al·là, han anat mostrant els seus retrets als gihadistes. I més que qualsevol altre occidental, ja que diuen sentir una profunda vergonya, segons el que ells mateixos comenten en els mitjans. Així que no posem a tots en el mateix sac, els pacifistes existeixen en totes les religions i en totes les cultures. Per molt que els xenòfobs occidentals diguin el contrari.

Per a mi hi ha un altre problema molt greu dins d’això, i és que si segueixen havent atemptats d’aquest tipus a occident i en plena crisi econòmica, la fàbrica de vots a la ultradreta occidental s’anirà multiplicant cada vegada més, i la vida a mi m’ha ensenyat que tot extremista sigui de dretes o d’esquerres o el que sigui, mai és partidari de la llibertat d’expressió, exactament igual que els gihadistes. Així que la cosa pot acabar o molt malament o fatal.

Fins aquí només puc demanar unitat per tot aquell que encara cregui en la llibertat i la democràcia, i esperar que Al·là ens agafi confessats.

*Text original en castellà.

Foto: Wikipedia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *