DIARI D’UN JOVE AMB LA SÍNDROME DE DOWN. CAPÍTOL 2: El meu treball i la relació amb els companys

La meva trajectòria laboral ha donat per a molt i després d’haver tingut altres oficis gràcies a la Fundació Catalana Síndrome de Down, arribo a la conclusió que on treballo actualment puc dir que he trobat el meu lloc.

Perquè Plana-Artús no és un bufet d’advocats com podria ser qualsevol altre, és molt més que això principalment és on jo faig la meva feina i la relació amb els companys no podria ser millor.

En els meus inicis, ja fa 7 anys que hi treballo, feia vuit hores i mitja pels matins, de 9 a 14h i a la tarda de 16 a 19:30h. Els divendres, feia mitja jornada. En l’actualitat només faig mitja jornada, als matins.

Reconec que en algunes ocasions hem tingut algun que altre moment tens, que potser en altres circumstàncies m’hauria costat el lloc, ja que en la situació actual del país hagués estat el més lògic.

És per això que personalment els dec molt a tots ells, que hagin seguit dipositant tota la seva confiança cap a la meva persona.

Perquè la meva única forma per agrair tot el que fan per mi és seguir fent bé la meva feina, i mostra d’això són els 7 anys que he donat tot lo millor de mi diàriament.

Respecte els companys amb els que em relaciono cada dia, la veritat és que no tinc paraules, i el fet que jo tingui un cromosoma més que ells no ha estat ni de bon tros cap impediment, tot el contrari ja que n’hi ha que fins i tot m’idolatren i fins i tot en el tracte proper és el mateix com el que tenen entre ells mateixos.

És evident que potser em podria sentir un privilegiat entre altres coses, ja no només per tenir el lloc que tinc en aquest despatx, sinó també de sentir-me un més d’ells.

A dia d’avui mai se sap on estaré al dia de demà, ja que trobar una feina a dia d’avui no és gens fàcil.

Amb tota la meva humilitat i honestedat que em caracteritza espero seguir en aquesta oficina fins quan ells vulguin i que el meu cos aguanti i espero que sigui per molt temps.

*Text original en castellà.

Foto: Pixabay.

2 Comments on “DIARI D’UN JOVE AMB LA SÍNDROME DE DOWN. CAPÍTOL 2: El meu treball i la relació amb els companys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *