És la discapacitat menys estimació?

És la discapacitat menys estimació?

Estimació?

Realment sabem que és estimar?

Som prou conscients del què implica?

Per a mi estimar és:

Un sentiment prou important com per confiar plenament en aquella persona i intentar i/o procurar ser el mé sincer i empàtic possible per poder tenir una estima prou pura i satisfactòria amb l’altra persona, i dubtar el menys possible d’ella.

Si m’he motivat per escriure sobre l’estimació és perquè molts cops flaqueja en la bombolla i món de la discapacitat, no és així.

Per què esmento això?

Perquè jo ho visc en primera persona.

Puc explicar que pel fet de que una persona jutgessa pugui determinar que algú és discapacitat, tant sols per això, salta automàticament el fusible i destrueix la confiança que es podia tenir amb aquella persona discapacitada.

No pel complet, ni molt menys, però si amb una deficiència prou accentuada com perquè aquesta persona ho noti molt accentuadament.

Perquè esmento això, ho dic perquè es crea una desconfiança cap a la persona, perquè sigui autosuficient  amb si mateixa i amb el que l’envolta. Tot tan sols pel fet de ser discapacitat.

Molts cops s’ha arriba a termes innecessaris com adaptar escoles, esplais, caus, zones de esport, per a que aquetes persones puguin millorar.

Tot i així he de reconèixer que té bons resultat, però crec que no és la millor manera de fer-ho.

Això esta bé, però genera un desconeixement de la realitat en qüestió, que només pel fet d’adaptar llocs per aquestes persones s’aconsegueix aïllar-los.

Per què se’ls aïlla del món en el que hi viuen?

Quan es fan grans l’adaptació i maduresa de la persona en qüestió és molt més dura i feixuga per poder-la afrontar.

Comença a haver una inclusió escolar en la qual tot i així hem de millorar-ho. També ha d’haver-hi un seguiment personalitzat per facilitar la integració a la societat en la que vivim i així poder assolir l’objectiu. Per fer-ho d’una forma sana i bona per a tots nosaltres, siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem.

Jo mateix puc afirmar que hi han situacions en les que jo mateix he tingut que madurar per poder-les afrontar d’una manera molt diferent a la d’una persona sense discapacitat.

Una d’elles és veure que la societat en la que visc també té limitacions com tots nosaltres les persones amb discapacitat i veure que no són tan perfectes com ens fan creure la gent sense discapacitat.

També afrontem la sexualitat amb molta por, tan per la dona com per l’home amb discapacitat, tot per no quedar-nos embarassats.

Jo crec que aquesta por és tan clara en persones amb discapacitat com en els que no tenen.

Té la mateixa importància, si m’expresso així és perquè la persona discapacitada ja sap millor que ningú el que té i quines repercussions tenen aquest fets i si no és així és degut a que no se’ls té prou informats a les persones amb discapacitat del que té i com ho té.

Afrontar-ho, si la persona amb discapacitat no ho entén, fer-li entendre què és i què comporta, com es faria a una persona sense discapacitat.

També dir que generen d’una manera molt clara la por per afrontar noves situacions i per això ens costa molt més madurar com a persones.

Si estic en aquest grup de gent que s’anomenaÈxit21 és per poder canviar algunes coses de mi mateix i a la societat en la que jo visc i sobretot per els nouvinguts amb discapacitats diverses.

*Text original.

Foto: Pixabay.

One Comment on “És la discapacitat menys estimació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *