La incapacitació

Vist des de la persona que la té.

A dia d’avui la incapacitació per a mi sols té una utilitat, que els tutors obtinguin més tranquil·litat personal i econòmica i a la vegada que privi de la felicitat a la persona en qüestió.

Per què argumento això? La incapacitació no fa res més que anul·lar i privar qui la té, per no disposar del que és seu ja siguin drets socias o diners guanyats amb la seva pròpia suor, votar…

Dit d’un altre manera, privar-la d’allò que és seu.

Si la incapacitació té la funció de que la persona que la té no pugui disposar de la seva economia, perquè no es apta per poder-ho fer, per què els incapacitats anem a treballar? La persona que incapacita hauria de ser autosuficient per si mateixa i a la vegada poder mantenir a la persona incapacitada tota la seva vida, sinó no te sentit fer-ho. Sinó no te sentit treballar per un altre, si treballes és perquè t’ho guanyes tu i no un altre,  per a que puguis fer el que vulguis amb lo que és teu i el que t’has guanyat tu amb l’esforç laboral, artístic, esportiu…

A més, tinc entès que és molt costós fer reversible la incapacitació, o sigui anul·lar-la pel complet.

-Ara us explicaré un exemple que podria ser molt clar per viure en primera persona el que és una incapacitació:

Imagineu-vos una persona tancada amb clau, en una habitació buida sense per distreure’s, només un objectiu: esperar a que obrin la porta per veure si li porten alguna cosa (llibertat!!!???) i segurament seguirà esperant, esperant….

Em podríeu dir quants dies podria aguantar una persona en aquest estat?

Jo no ho sé, el que sí que sé és que jo em trobo així i ja porto 16 anys incapacitat.

Què us sembla?

-Ara us explicaré un altre exemple, perquè pugueu entendre una mica més com interpreto la incapacitació mes gràficament.

Imagineu-vos que compro un gos i el tinc tot el dia lligat a casa, amb una corretja prou curta  perquè només es pugui moure 360 graus al seu voltant i sense poder arribar al menjar.

Em podríeu dir què li podria passar en aquest gos?

Jo ho estic d’incapacitat i realment em veig com aquest gos lligat de mans i peus i sempre vigilat per algú altre, el qual em priva i limita la meva llibertat i la meva felicitat, la qual no tinc completa. Com la persona tancada amb clau a la habitació.

Per què dic completa? Perquè se suposa per sentit comú que una persona que supervisa a una altra que està incapacitada té més capacitats que l’altra persona per prendre decisions per sobre de l’altre.

La persona assignada per portar el control de la persona incapacitada té per nom tutor.

I així el tutor guanya amb tranquil·litat i control sobre l’altra persona.

I com ja he dit en molts escrits anteriorment i no em cansaré de dir mai, ningú és més que ningú i a més tots som discapacitats perquè tots tenim limitacions. Incapacitar a les persones amb discapacitat és posar-li límits al seu propi desenvolupament personal, social i cultural. Comentar també que molts cops genera frustracions, inseguretats i ràbies personals que desestabilitzen la persona. Degut a la impotència de no poder fer res i no poder recórrer a ningú, per ser un més com qualsevol altre.

Molts cops em pregunten, què hem de fer perquè estiguis be? Jo tinc l’antídot, ja us ho he dit. Ho heu descobert? Sinó ho sabeu rellegiu i descobriu-ho, és molt fàcil i senzill.

incapacitació llibertat

Costa de veure?

També dir que molts cops m’han dit que la incapacitació té la utilitat de protegir la persona, perquè ningú pugui fer mal ús de les seves pertinences, ja siguin econòmiques o no. Jo crec que tenint la incapacitació o no ens poden prendre o robar el que vulguin quan vulguin i com vulguin.

*Text original.

Foto: Pixabay

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *