Perti Kulikan Nimipäivät

La pregunta no es pot formular: què és Pertti Kulikan Nimipäivät?, sinó, qui són Pertti Kulikan Nimipäivät? Doncs, són un grup de música punk finlandès format per persones amb la síndrome de Down, que representaran al seu país al pròxim festival d’Eurovisió, que es celebrarà a Viena (Àustria) els dies 19, 21 i 23 de maig del 2015.

El grup està format pels següents components: Pertti Kurikka (guitarra), Kari Aalto (veu), Sami Helle (baix) y Toni Välitalo (bateria). La banda es va crear l’any 2009, en un taller cultural que tracta de donar impuls als programes socials que ajuden a la gent amb discapacitat. Ja l’any 2010, van treure el seu primer disc anomenat Ei yhteiskunta yhtä miestä kaipaa (es pot traduir com ‘Ningú és imprescindible en la societat’). El disc és de mitja duració, hi ha tres versions i tres temes propis (el més probable és que sigui un EP).

Poc després, van gravar ‘Osaa eläimetkin pieree’ (‘Els animals també saben tirar-se pets’). En aquest disc (també de mitja duració) s’hi troben dues cançons titulades (i traduïdes) ‘No ets normal’ i ‘Defecte al parlar’ en el que protesten pels prejudicis amb els que s’enfronten dia a dia.

L’any 2012, el grup va començar a agafar popularitat, ja que dues realitzadores finlandeses van dirigir el documental ‘The Punk Syndrome’. Un documental intimista sobre la banda per el que van rebre diversos premis, i això, va llançar la carrera del grup, fins i tot, internacionalment. Van ser convidats a tocar als Estats Units, Noruega, Gran Bretanya, Alemanya i Canadà.

La cançó que presentaran a Viena durant el festival d’Eurovisió 2015 es titula Aina mun pitää (‘Sempre he de’), segons la web de YLE Kari (cantant del grup i autor de la lletra), la cançó parles obre la necessitat de fer coses a cada instant; perquè com molt bé diu: ‘si una persona no fa res, cau en l’avorriment i en la decadència’.

Ara que he donat tota aquesta informació, toca donar la meva opinió. I la meva opinió és que em sembla una cosa més que fantàstica el que passarà al pròxim festival d’Eurovisió 2015, a part del que ha passat amb aquests músics punk amb la síndrome de Down des de l’any 2009 que van fundar el seu grup. El punk no és només un estil musical, és també una manera de protestar, de treure tota la seva ràbia. Per tant, crec que encaixa de meravella que unes persones amb síndrome de Down o amb qualsevol altra discapacitat formin un grup punk, perquè som gent que tenim molt per protestar, molt per parlar, molt per discrepar… A part, evidentment, per demostrar que una persona amb discapacitat intel·lectual també té molt d’art i talent per sorprendre a la resta del món sigui fent música, escrivint llibres, interpretant personatges d’obres de teatre i un llarg etcètera.

Dit tot això, només em falta afegir que desitjo molta sort a Pertti Kulikan Nimipäivät en el pròxim festival d’Eurovisió 2015, o millor dit, desitjo que guanyin.

* Text original en castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *