Preparant el meu viatge a Brasil

Aquest és un missatge de cara a l’equip de redacció de la revista Èxit21, per dir-los que jo els portaré sempre en el meu cor, que me’ls he estimat sempre, me’ls estimava i me’ls seguiré estimant sempre.

Això és una forma de comiat perquè jo, en Pep Ruf i la Beatriz Garvía marxem al Brasil, a un poble que es diu Campinas, que està molt a prop de Sao Paulo, per fer una conferencia-entrevista sobre el tema de  la vida independent.

En Pep m’estarà fent preguntes sobre el que faig a casa i el que deixo de fer a casa i al meu pis. També faré una taula rodona parlant dels drets de les persones amb discapacitat, i això passarà des del 19 al 25 de maig. Però arribaré cansat i em mereixeré descansar després d’un llarg i cansat viatge.

És per aquesta raó que faig aquest article de comiat i perquè entengueu que ho que faré per tots i totes els usuaris i usuàries del programa, perquè és molt important que des de l’altra part del món es pugui parlar del que estem fent aquí i que tothom sàpiga la importància de la vida independent, des de un punt de vista amb experiència: explicant que és el que estic fent en el meu pis dia sí, dia també. Jo crec que portar aquesta experiència a un país com és Brasil és per poder-ho expandir a l’estranger. A veure quants nois i noies amb la síndrome de Down, de cada país europeu o de Sud-amèrica s’animen a fer el que estem fent nosaltres.

La gràcia de fer aquesta conferència sobre la vida independent al Brasil és animar nois i noies amb la síndrome de Down a viure de forma independent, siguin del país que siguin. Ens poden agafar a nosaltres com a model a seguir, ja que aquest programa és pionera, ja que la nostra Fundació Catalana Síndrome de Down ha creat el primer projecte de vida independent a nivell estatal. Potser nosaltres podem ser els primers, però podem fer que als altres països, siguin europeus com sud-americans, puguin conèixer el programa. El fet de que jo sigui l’afortunat d’anar-hi encara m’entusiasma més, em fa venir moltes ganes d’anar a provar una de les experiències meravelloses que té la vida .

Deu ser per això que es diu que oportunitats com aquestes només es presenten un cop a la vida i, és per això, que quan a mi se’m fan ofertes com aquesta, la meva resposta de sempre és que no es pot dir que no, i per què no es pot dir que no? Perquè si dius que no, vol dir que estàs perdent l’interès i que ho fas sense entusiasme i amb poques ganes de fer les coses, sense tenir il·lusions i sense posar-li la passió de sempre. Sempre estàs de morros, o trist, o no et surten les coses com tu vols i no pares de tenir faltes d’ortografia i, si les coses no et surten com tu vols t’enfades, treus el geni i contestes malament i no sembla que siguis gaire educat. Llavors, encara s’empitjora el teu caràcter i sembla que siguis més dur amb les persones que més t’estimes, i jo no sóc així i menys amb l’equip de redacció dÈxit21.

Quan jo vingui de Brasil us portaré l’exclusiva però contrastaré i verificaré les notícies per fer un bon article. Explicaré tots els detalls d’una experiència, per mi, inoblidable: fer un viatge com aquest i que sigui a l’altra part del món. Serà sempre un dels millors viatges que jo he fet mai i, puc dir que he estat a Orlando fent una conferència en anglès, parlant de la síndrome de Down; i que després vaig anar a Dublín, Irlanda, a fer una altra conferència per parlar del mateix; i també a a Lió, França, pel mateix. Aquesta vegada, vaig a conèixer un país nou, de l’Amèrica del Sud, com és Brasil.

Me’n vaig a un país que no he estat mai i que la meva il·lusió sempre ha estat conèixer. El país d’origen d’alguns jugadors del Barça, dels que eren jugadors d’abans i els d’ara, i tots ells formats per la casa futbolera més famosa: la Brasilera. A més, al meu lloc de feina, tenia un cap que es va jubilar, que es deia Jorge Wagensberg, i se’n va anar fa molts anys al Brasil, va agafar una mostra del bosc inundat, a les Amazones Brasileres, i va fer el bosc inundat que tenim al Cosmocaixa. Però això no ve al cas del que us estic explicant, que és més important: la meva ponència a Brasil.

Si us penseu que des de Brasil jo no me’n recordaré de vosaltres esteu ben equivocats. Sabeu per què? Perquè he format part de l’equip de redacció d’Èxit21 durant tots aquests anys, i un membre d’Èxit21 se’n va a Brasil per fer el millor que sap fer. L’única cosa que més m’agradaria és que m’animéssiu a que ho vagi a fer, que jo estic disposat a fer això i molt més. Perquè tot el que estic fent ho faig, en primer lloc, perquè m’hi sento a gust. En segon lloc, perquè és el que més m’agrada i perquè em sé expressar millor. En tercer lloc, per l’experiència que sempre he tingut. A mi m’és completament igual on sigui, les ganes hi són igualment. En quart lloc i més important, és que ho faig per ajudar  la Fundació Catalana Síndrome de Down i Èxit21.

Una de les coses que parlem a Èxit21 és donar-nos a conèixer i és una de les coses que parlaré a Brasil. No només parlaré de la vida independent, sinó de totes les meves activitats i com les faig. Com a membre que sóc d’Èxit21 també me’n vaig a Brasil per explicar el que estem fent aquí perquè allà ho puguin fer com nosaltres. Hem de pensar que els brasilers no saben el que es Èxit21 i jo hi vaig per explicar com ho fem, a part de la vida independent. I així, ajudar a que puguin viure com ho fem nosaltres.

*Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *