En el camí dels 36 anys

Si hi ha alguna cosa a la vida en el que tots coincidim és que el més essencial és complir anys i això és senyal del com de bonic és poder viure’ls, i si pot ser compartir-ho amb tots aquells que t’estimen de veritat.

O bé amb aquells companys de feina amb els quals passes bona part del teu temps igual que amb els amics amb els que et veus setmanalment.

De moment als meus 35 anys actuals la veritat és que no em puc queixar ni molt menys ja que he anat complint un a un tots els meus propis reptes, ja siguin personals així com professionals.

És per això que ja que estic en el camí dels 36 anys considero que ara és el moment d’analitzar el que fins ara he aconseguit.

És evident que no m’ha pogut tocar un millor lloc de treball com el que tinc i ja no només pel que revitalitza la professió en si, sinó que em puc sentir tot un privilegiat per poder celebrar-ho amb els millors companys.

També em puc sentir totalment orgullós no només de tenir a la millor família que puc tenir i amb la qual ja ho celebraré quan es pugui, sinó que al mateix temps compto amb les millors amistats, moltes de les quals em segueixen “idolatrant”.

És evident que la meva edat actual m’ha donat per a molt de manera que ara ja sí que no hi ha marxa enrere, ja no només pel fet de fer un any més. Si no que també guanyo tant en experiència, una mica més de veterania si és possible, però el més important és que tindré nous reptes per aconseguir, però sobretot més responsabilitats.

El proper dijous serà el dia que espero que no només sigui un dia més del calendari, a la meva mà està que sembli festiu sense arribar a ser-ho i a poder ser gaudir-lo com si fos l’últim dia.

* Text original en castellà.

Foto: freeimages.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *