Esperem o no esperem? “that is the question”

Un debat força interessant.

Molts cops he parlat amb gent d’aquest tema i mai he pogut arribar a una conclusió personal definitiva.

Quan fem un gest cap a una altre persona,

esperem alguna cosa a canvi?

Realment ho fem desinteressadament?

Jo crec que la major part de les vegades esperem alguna cosa a canvi.

Jo porto molt de temps mentalitzant-me per no esperar res a canvi i fer les coses perquè em vénen de gust i també per poder ajudar als altres. Com també per ajudar-me a mi mateix, quan dic a mi mateix em refereixo a poder sentir-me satisfet d’haver fet el que he realitzat per a una altra persona sense esperar res a canvi.

No sé si he arribat a aconseguir-ho, el que sí que sé és que tinc la voluntat de fer-ho i que un dia o un altre ho aconseguiré perquè tinc la voluntat de fer-ho i aconseguir-ho.

Com molts altres reptes que em plantejo i em plantejaré en el transcurs del meu camí de la meva vida.

Si he decidit parlar d’aquest tema és per acabar dient que tot el que estigui relacionat amb persones amb més dificultats, ja siguin persones amb discapacitat o no, molt cops ajuda a poder rebre una recompensa o ajuda o com lo vulgueu dir. Per haver ajudat a alguna persona amb més dificultats, per tirar endavant.

A mi m’agradaria que fos un acte desinteressat, d’esforç, d’interès pels demès i per a un mateix. Per estar tots molt més units. I tan fa d’on vinguem, on visquem, on anem o el que vulguem.

Conclusió final de l’article:

Vivim en una societat en la que ens inculquem viure d’una manera solitària, combatent i competitiva amb els demès.

Mirem de ajudar-nos més, escoltar-nos més i ajudar-nos més per ser més forts a l’hora de combatre situacions difícils i complicades. El resultat serà més fàcil i l’objectiu estarà més a prop per assolir-lo.

* Text original.

Foto: freeimages.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *