LABERINTS, UNA PÈRDUA DE TEMPS?

Al llarg dels anys els laberints no es reconeixien molt sovint.

Però en el trajecte de la vida, fins a l’època d’avui, dia tenen la seva història.

Els laberints s’han convertit en passatemps quotidians per a nosaltres.

Però, ¿és una pèrdua de temps?

O ho fem per atzar?

Tinc unes quantes teories, que els laberints són mètodes per absorbir el nostre cervell.

Com al ratolí li costa trobar el seu formatge, mentre que ell mateix troba la sortida.

Hi ha pel·lícules, però, li fan honrar la seva simbologia:

El Laberinto del Fauno

La llegenda del minotaure (sèrie de llegendes)

– Anastasia

– La llegenda de Terramar

Però hi ha un altre significat.

Els laberints el que tenen és que fan pensar. Com el conte d’Alícia al País de les Meravelles.

Els horitzons de la nostra ment solen ser molt extensos, i alhora misteriosos.

És el cas d’Una Ment Meravellosa, traspassant un laberint numèric s’arriba a la bogeria.

A això em refereixo.

El nostre cap també és un laberint per resoldre. I no ho dic així com així, perquè no sabem fins  on pot arribar.

Els mètodes són molt senzills. És com llançar una fletxa sense saber on arribarà. D’aquí vénen també els laberints.

És un món imaginari, del qual no pots escapar. Et quedes atrapat en ell i, en el mateix sentit, bloquejat.

Això també passa en l’actualitat. I no ho dic tan sols per una persona, sinó en general.

Les fites les hem de trobar nosaltres, no que els altres ens dirigeixin com volen.

A veure si un de vosaltres troba el vostre formatget, tant en la situació laboral com personal.

* Text original en castellà.

Foto: FreeImages.com / Svilen Milev

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *