L’ART I L’AMOR AGAFATS DE LA MÀ

Tots desitgem fer alguna cosa que ens motivi.

Hi haurà gent que es vulgui inclinar pel dibuix, pel cant, per la cuina, per el periodisme, per la fotografia o la dansa.

Però realment què vull transmetre amb això?

Doncs un altre univers.

Tothom pensa que la poesia és fàcil cosa, però en realitat no ho és.

En el teatre passa el mateix, com amb la música i altres assignatures.

En definitiva cadascú té les seves habilitats, i l’art ens fa fer pinya.

És un cor que batega, per tot el món.

I l’amor entre nosaltres, l’enllaça.

Verdaderament escolteu el vostre cos, què us demana?

Jo sí.

L’art i l’amor van agafats de la mà. Els poemes estan plens de sentiments, la dansa i el teatre t’emocionen. En canvi, amb la cuina, la fotografia i les flors pots crear.

És com un llibre, si és petit i té molta lletra, te l’acabes i segueixes llegint agafant-te un altre. En canvi n’agafes un de gran i no és el mateix.

Sospires, plores, t’enrabies.

Amb l’art i l’amor passa el mateix.

És el món de l’extraordinari, i t’endinses encara més.

T’agrada i no ho vols deixar.

Creieu que per mi va ser fàcil deixar de cop i volta la dansa?

Doncs no.

Va ser la meva més difícil que m’he plantejat.

El meu cos em demanava que no ho deixés, que continués. I el meu cap em deia que em retirés. El meu cap va guanyar, i li vaig dir a la meva mestra que ho volia deixar. Ella em va dir que no ho fes, que si m’agradava ballar que seguís. En aquell moment jo no tenia forces per res.

Estava a punt de caure en un pou, sense fons.

I sort d’una noia que em va donar suport.

I ara he arribat on no podia somniar.

Ara a la meva directora li agrada que li doni la meva opinió.

Li encanta parlar amb mi.

Per això faig aquest article, per compartir el que aquesta vida m’ha donat: llibertat, amor, amistat i seguretat.

I no em refereix-ho a la seguretat en mi mateixa, sinó dels companys i de les coses que un vol fer. Si està interessat desperta la seva curiositat, si vol sentir l’afecte de la mestra, endavant, que no tingui por.

Hi ha obstacles sí, però els podem trencar i fer el que ens apassiona.

Lo pitjor que un pot fer és estancar-se en un mateix i no viure l’art, la màgia i els sentiments.

Perquè ens fem mal a nosaltres mateixos.

* Text original.

Foto: Carrer guarnit per Corpus, Badalona / Beatriz Ruiz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *