NIT D’ESTRELLES

En un dia de platja
notes l’escalfor del foc
el foc del sol,
la brisa llisa
que envolta
la mar.

Fas l’esmorzar
veient la platja;
fas el dinar
fins i tot sopes,
Justament mirant-la
Però arriba un moment,
que ja no tens llum
ni de lluny.

Tot és fosc;
la lluna s’atansa
I l’aigua,
Tan blava com era en un principi
S’ha tornat
negre,
tenebrosa.

I tu et quedes allà;
contemplant-la ensimismada
I sorpresa,
Les estrelles eren els testimonis
d’aquella festa
d’aquella nit
inoblidable.

Amb tendes de campanya
enmig de la sorra;
sentint els claus
picats al fons de la terra,
mentre vas
amb els peus despullats,
sentint
i escoltant
El so de les onades.

Però abans d’anar-te’n a dormir
t’asseus en una cadira
i mires en un últim
sospir,
el cel estrellat.

Per tu serà obscuritat;
però pels amants
dels estels,
serà per ells
romàntica.

Se’n recordaran
per primera vegada
el seu primer desig,
el seu primer petó
o sincerament
complint un somni,
tan sols al veure
per l’ horitzó,
un estel fugaç.

Tot sembla tret d’un conte
però no és així
ho vius intensament,
t’emociona,
i és una dolça realitat
com una suau pegadolça de pluja.

* Text original.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *