S’HA APAGAT LA FLAMA D’UN COLÓS DEL CEL·LULOIDE

El passat 27 de setembre moria a Topanga (Califòrnia), el cineasta John Guillermin, que hauria complert 90 anys l’11 de novembre. Llicenciat per l’Universtitat de Cambridge, Guillermin es va instal·lar a Hollywood el 1950 per a formar-se com a director, però el 1957 es va traslladar a la Gran Bretanya per rodar Town on trial, pel·lícula policíaca protagonitzada per John Mills, amb qui el cineasta treballaria el 1958 a Jo vaig ser el doble de Montgomery, juntament amb Clifton James interpretant un actor de teatre que imita el famós general americà; circumstància per la qual és reclutat per les forces aliades per a que el suplanti en el marc històric del desembarcament de Normandia.

John Guillermin va dirigir dos films basats en novel·les d’Edgar Rice Burroghs com van ser La gran aventura de Tarzan (1959) i Tarzan a la India (1962), any en què va rodar la comèdia El major faldiller amb Peter Sellers com a cap de repartiment.

El 1966, George Peppard (l’inoblidable Annibal Smith del Equipo A) va treballar a les ordres del realitzador britànic donant vida a un cap l’exèrcit alemany a Les àligues blaves, títol que fa referència a la màxima distinció amb què un aviador podia ser condecorat.

El 1969, Guillermin va reincidir en el gènere bèl·lic dirigint George Segal i Robert Vaughn a El pont de Remagen, títol que al·ludeix a una infraestructura estratègica que travessa el Rihn i que es trobava sota control dels nazis. L’acció se situa a les acaballes de la 2ª Guerra Mundial.

Canvi de registre

El 1972 Guillermin va canviar de registre per passar-se al gènere d’aventures catastròfiques amb Alarma: vol 502, segrestat, protagonitzada per Charlton Heston, com a heroi de la funció. Però seria el 1974 quan arribaria un títol tan emblemàtic d’aquest subgènere com va ser El colós en flames, superproducció que va suposar un duel actoral entre Steve McQueen i Paul Newman, secundats per una galeria d’estrelles consagrades que abraçava des de William Holden fins a Fred Astaire.

El 1976, el productor italià Dino de Laurentis va fitxar John Guillermin per realitzar una versió actualitzada del clàssic King Kong, reinterpretant lliurement la trama de l’original del 1933, de manera que els protagonistes, en comptes d’un equip de produccions cinematogràfiques eren la tripulació d’un buc petrolier en el qual es cola de polissó un ecologista interpretat per Jeff Bridges. Durant la travessia que segueix el vaixell amb rumb a l’illa de la Calavera, hàbitat natural de King Kong, per a dur-hi a terme unes prospeccions, els mariners troben una noia a bord d’un iot a la deriva (Jessica Lange va interpretar el paper de Faye Wray a l’original), que el simi gegant s’emporta enfilant-se a les Torres Bessones del World Trade Center, en comptes de l’Empire State Building.

El 1978, John Guillermin va rodar Mort al Nil, la segona adaptació al cinema d’una novel·la d’Àgata Christie portada al cinema després d’Assassinat l’Orient Express, en la qual Albert Finney passava el testimoni a Peter Ustinov en el paper del detectiu literari Hèrcules Poirot.

El 1980 el cineasta britànic va realitzar Mr. Patman, drama que té com a escenari un hospital psiquiàtric, en el qual James Coburn assumeix el rol de l’infermer ―el nom del qual dóna títol a la pel·lícula― que treballa a l’institució situada a Vancouver, al Canadà.

El 1984 la productora Columbia Pictures va requerir John Guillermin per a traslladar a la gran pantalla la heroïna de còmic Sheena, la reina de la selva, que va adoptar les faccions de Tanya Roberts.

El 1986 va arribar la que va ser la darrera pel·lícula del realitzador: la seqüela de la seva versió de King Kong, en la qual el paper protagonista va recaure en Linda Hamilton (la Sarah Connors de les dues primeres Terminator), qui encarna aquí la doctora Amy Franklin,la cirurgiana que mitjançant un trasplantament de cor fa reviure el goril·la gegant, al qual a més a més li troben una femella de la seva mida des de Borneo, amb la qual té descendència.

Tot i que s’hagi apagat la flama d’aquest colós del setè art, el seu llegat cinematogràfic seguirà ben viu perquè ja ha esdevingut una llegenda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *