UN COP AL COS

Ja feia molt de temps que no estava bé a dins meu. Em sorgien punxades en el cor, i jo no sabia què eren. Ara ja ho sé: és mal d’ amor o, com se sol dir literalment, un cor trencat.

Començo a fer teràpia ―Reiki― i em va molt bé. Vaig fent, em sento més forta, amb ganes de ser optimista i espiritualment més vinculada a mi mateixa.

El dilluns passat, vaig rebre un cop molt fort dins meu. Era una punxada de cor que em va ofegar. Em vaig espantar molt, però vaig agafar la paella pel mànec i vaig sortir a fora. Res, només van ser dos minuts.

Vull deixar les poesies, però no del tot. La veritat és que em feien molt de mal, i em sentia ancorada en el passat. Vull girar full i començar una nova etapa: faré reportatges literaris amb una poesia meva. Faré un consultori d’amor literari que s’anomenarà “Un paràgraf al cor” i faré articles.
És a dir, que em tindreu per estona donant al meu cap i els meus sentiments, com faig ara amb aquest poema:
Una noia del meu amor
em donava alegries
i un somriure de pètals.
I com m’ acaronava la mà
blanca com la neu,
i dolça com un bell cigne
Nedant en un estany.
Però els anys passen
i la segueixo estimant;
com si fos una suau brisa
de mar.
El seu rostre ensucrat
em fa viure
i seguir endavant
amb un cor
sobrevolant.
Ella és el meu àngel
que em respira
per tornar a tenir
forces per seguir
lluitant.
És el meu àngel
que em respira,
que em reviu
Polsinades
d’ eufòria,
de romanç.
I un ulls
que em portaran a la glòria
amb un cop de cos
brillant,
dins d’una foscor
inesperada
que llampega
com una estrella
fugaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *