UN ROMANÇ A LA PLATJA

Dormia entre estores
un dia a la platja.
Tot estava gris
i una màgica tronada
va venir a prop de la nostra caravana.

Mai havia vist una oreneta,
i mai la veuré;
perquè l’únic foc que sentia
era el seu cos
damunt la meva pell.

Semblaven brases
que cremaven
en el meu propi cor
com un dolç petó.

Però ara sóc poeta
de poesia romàntica
inesborrable.
Encara recordo
aquells vells temps:
sentia com m’ acariciava
en aquells braços suaus,
com si fossin un cotó de mel.

És que jo
encara noto
la seva mirada
tendre com els àngels
i els seus llavis
de terròs de sucre.

Però, què dic?
Si això ja ha passat…
I ja fa molts anys!
Sé que mai ho podré superar
la seva presència.
La notava entre els meus peus,
a la meva sang.

Foto: Freeimages

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *