Amb cos i ànima

Desfragmentant cos i ànima,

polint-la per a poder

ser neta, pura i transparent

com l’aigua cristal·lina

que brilla amb la llum del sol.

Amb un cos fort i robust

com un roure mil·lenari

que  camina enèrgicament.

Un cos gran i desafortunat.

Un cos treballat

per la mare natura.

Un cos que encara té

per conèixer la seva ànima.

Una ànima solitària,

trista i desconsolada

que busca un lloc on anar.

un lloc que trobar

dins d’aquet cos immens.

Un cos amb aire pur;

sense cap impuresa,

sense cap desengany,

però amb una gran noblesa i grandesa.

One Comment on “Amb cos i ànima

  1. Jo l’ estava llegint, i m’ he quedat curta.
    El final és molt bonic i emotiu, però quan he arribat m’ ha faltat coses.

    Com jugar amb el cos, per ex:

    Jo m’ anava movent amb el cos, sense que la gent m’ estiguès mirant. Provava i mirava amb el meus ulls, d’ ànima encantadora.

    O tambè parlar desde el cor, com:

    És la meva ànima que puja cap a la dreta, m’ anava movent per dalt i per baix, com si fos una baldufa, que amb un polzxim és mou sola com si fos, un batec, un batec de cor que no és deixa fer. I que des d’ aleshores vaig alçant les ales a cel amunt com si no poguès respirar, i toquès fondo a arrán de terra.

    Prova-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *