Gràcies Mariona

Hi ha persones amb qui connectes més que d’altres. En el meu cas, aquesta persona és la Mariona; la meva neboda. Té dotze anys i des de petita ens hem entès. M’ha ajudat molt en tot. I per a ella, no hi ha diferències. Sempre ha sabut la meva situació i mai m’ha tractat diferent.

És molt afectuosa i simpàtica. Sempre que li faig un regal diu que són els millors regals que té. Sempre m’ha entès molt bé. M’ha explicat coses seves íntimes. A mi i a ningú més!

Sense que jo li digui res, sap quin és el meu estat d’ànim. Quan estic trista, de seguida ve a animar-me i li treu importància a les coses que em passen. Per això, li dec molt a la Mariona i voldria poder retornar-li tot el que ella em dóna.

La Mariona és una incondicional. Em va venir a veure a una conferència en la que vaig participar al Col·legi de Psicòlegs i va portar al meu pare, que no m’havia vist mai parlar en públic. A ella li va fer molta il·lusió.

I no sé què més podria explicar de la Mariona. Sigui el que sigui, faci el que faci, la Mariona sempre està present a la meva vida. Quan vaig aconseguir la feina que tinc ara, la Mariona em va dir:

―Molt bé, tieta! Ja no estàs a l’atur!

Recordo amb molta il·lusió aquella reacció perquè, d’alguna manera, em va donar a entendre que ja no estava inactiva i em va donar forces per continuar endavant.

L’amor que una tieta té per una neboda és molt gran. I en el meu cas amb la Mariona, és el que sento i ho he intentat explicar amb aquest article.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *